Kathrina Hagena
El gust de les llavors de poma
Amsterdam Llibres (2011)
«Jo vaig agafar tres llavors de poma, les vaig pelar, vaig tallar-les ben petites i vaig afegir-les a la compota.»
Les històries de dones, escrites per dones, sempre m’han agradat de llegir. Suposo que per influència familiar. Doncs som-hi. L’àvia i la seva germana, les filles, les nétes, però, per damunt de tot, les pomeres, la calidesa de la terra a l’estiu i la fredor de l’hivern. La naturalesa i el cicle de la vida, sempre present, presidint les seves vides.
Els homes sembla que només hi són de passada; tenen un paper, sí, però el protagonisme és per a les dones: les vives i les mortes. Dalt d’una pomera i de nit, totes les dones s’assemblen, i un home pot equivocar-se i una dona pot morir-se de pena.
Les més joves, les tres amigues, dues de les quals són cosines, tenen una relació difícil. Juguen plegades a un joc cruel, «empassa o mor», que pot arribar a ser molt perillós. I els amors, també. Un avortament, un quasi suïcidi, una relació femenina no declarada, tot plegat congria la tempesta que esclata i acaba amb la fictícia felicitat.
L’àvia es fa gran, perd l’oremus, les filles n’han de tenir cura, es mor…
I, envoltant-ho tot, l’olor de les pomes, «el perfum de sempre de pomes».
Interessant.
Maria Pallach Estela
