Archive for 14/12/2010

Calendari dels Pagesos

14 Desembre 2010

Com cada any, ha sortit el Calendari dels Pagesos que enguany arriba als 150 anys de la seva publicació.  Com s’afirma a l’article que inclou amb aquest motiu, «el Calendari dels Pagesos juntament amb el Calendario del Ermitaño de los Pirineos són avui, a Ctalunya, els darrers exponents d’una tradició editorial de calendaris populars que arrencà amb força a la segona meitat del segle XIX.El seu paper instructiu, d’una banda, i d’informador d’esdeveniments astronòmics i de novetats en el camp agrícola, de l’altra, són ara poc més que l’anècdota.»  Efectivament, el calendari ha estat sempre ple de consells per les pràctiques agrícoles, sembres i plantacions. També conté totes aquelles dades astronòmiques i cronològiques que ens poden ser útils, un ampli santoral i un directori de fires, mercats i festes majors de Catalunya. El seu contingut, en una societat de la informació on els esdeveniments i fires es poden consultar a la xarxa, on els butlletins meteorològics es repeteixen cada mitja hora a la televisió i els webs especialitzats les previsions a mig termini, pot semblar totalment obsolet.

Com a curiositat, en plena efervescència revolucionària, el ‘Calendari dels Pagesos’ per el 1937 no publica el santoral. En el seu lloc publica una llarga llista de consells per la pagesia. El Calendari per al 1940 s’edità encara en català, amb paper reaprofitat. L’edició per el 1941 ja va sortir totalment castellanitzada, com a ‘Calendario de los Payeses’. No fou fins el 1976 que tornà a publicar-se en català. Amb motiu dels 150 anys, s’ha organitzat una exposició itinerant, inaugurada el 12 de desembre al Museu Etnològic de Barcelona i que,  al 2011, visitarà poblacions com el Rourell, l’Espluga de Francolí, el Masroig o la Fatarella, entre altres.

«El Calendari dels Pagesos ens ofereix singularitat i serenor. La singularitat de l’austeritat d’una edició senzilla, sense pretensions, i la serenor dels continguts que ens conviden a estones de lectura tranquil·la i reposada, lluny del que estem acostumats en la nostra quotidianitat.» Potser per aquest contrast, el calendari conserva el seu públic fidel.