Llibres de Reus (no ficció)

by

En el conjunt de llibres vinculats a Reus i el Baix Camp que s’han editat en els últims mesos hi trobem treballs de recerca històrica com els de Jaume Massó Carballido, Eduard Toda i Güell: de Reus a Sardenya passant per la Xina i Egipte, 1885-1887 (Arxiu de Tradicions de l’Alger, 2010) o Alfredo Redondo Penas, Voluntarios catalanes en la Guerra de África, 1859-1860 (Archivo General de Ceuta, 2010) l’edició anotada del romanç de Josep Ferré (a) Queri,  Explicació del Carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l’any (Carrutxa, 2010) o la nova edició de Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees, de Dolors Marin i Salvador Palomar (Carrutxa, 2010). També reculls de memòria personal com el de Mariona Vilalta, Què pensa Albert Vilalta (Dèria Eds., 2011) o el d’Amparo García Lomeña, On és la meva infantesa? (Casal de les Dones, 2011). En l’àmbit de la història natural cal esmentar el de Màrius Domingo, Rapinyaires a Catalunya (Cossetània, 2011).

En el recull de llibres que ens ofereix aquest Sant Jordi, trobem tres llibres Ramon Amigó i Anglès, un dels grans especialistes –sinó el que més– en toponímia i onomàstica catalanes, en l’actualitat: Onomàstica del terme municipal de Porrera (Institut d’Estudis Catalans, 2011), Onomàstica del terme municipal de Pratdip –amb Josep Coll Casadó– (Institut d’Estudis Catalans, 2011) i Onomàstica i llenguatge. De cap a cap del país (Rafael Dalmau eds., 2011). Ramon Amigó (Reus, 1925), que ha presidit l’Associació d’Estudis Reusencs i el Centre de Lectura, compta amb una extensa bibliografia, fruit d’una recerca de molts anys i ha estat vicepresident de la Societat d’Onomàstica.

Onomàstica i llenguatge. De cap a cap del país recull una quarantena de textos escrits del 1994 al 2010, de caire divers: participacions en cursos, intervencions en taules rodones, presentacions, pròlegs, articles… sobre onomàstica i altres qüestions relacionades amb la llengua i la història.  Com afirma Jordi Ginebra, en el pròleg: «La prosa de Ramon Amigó és una prosa que llisca serena i reconfortant, balsàmica. Una prosa que farien bé de llegir no sols els aspirants acientífics de la mena que sigui sinó també els aprenents d’escriptor. L’estil seré, en to mesurat, l’orientació analítica dels textos no impedeixen que Amigó, de tant en tant, ens faci endevinar que, rere tanta anàlisi i rere tanta erudició aparentment asèptiques, hi ha un fort compromís amb el país.»

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: