by

Gian Stuparich
L’illa
Barcelona: Editorial Minúscula, 2010

L’any que vaig formar part del jurat del Premi Llibreter (2008) vaig llegir aquest llibre en llengua castellana. Em sembla que vaig ser l’única del jurat a qui va interessar. Era, pel meu gust, una petita joia, una delícia de lectura, un posar-te davant de l’etern misteri del sofriment i la mort d’aquells a qui estimem profundament. Aquells dies, jo acabava de perdre una germana, a causa d’un càncer de fetge, i jo havia pres consciència d’aquella malaltia.

Ara l’he rellegit, aquest cop en català, i m’ha tornat a emocionar i a remoure tots els sentiments. És una història tan senzilla! El pare, que s’està morint, demana al seu fill jove i ple de vida que l’acompanyi per última vegada a l’illa de la seva infància. I el mar, sempre present. El nostre mar. El mar que ens agermana i ens fa lliures.

De tota manera reconec que és un llibre difícil de recomanar, perquè no agrada a ningú que li recordin que s’ha de morir. Com si haguéssim de ser eterns! Siguem humils i acceptem la realitat i submergim-nos en la poesia d’aquesta narració. No us en penedireu.

Maria Pallach i Estela

Anuncis

Una resposta to “”

  1. Marcel Banús Says:

    Un comentari senzillament deliciós.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: