El gust de les llavors de poma

by

Kathrina Hagena
El gust de les llavors de poma
Amsterdam Llibres (2011)

«Jo vaig agafar tres llavors de poma, les vaig pelar, vaig tallar-les ben petites i vaig afegir-les a la compota.»

Les històries de dones, escrites per dones, sempre m’han agradat de llegir. Suposo que per influència familiar. Doncs som-hi. L’àvia i la seva germana, les filles, les nétes, però, per damunt de tot, les pomeres, la calidesa de la terra a l’estiu i la fredor de l’hivern. La naturalesa i el cicle de la vida, sempre present, presidint les seves vides.

Els homes sembla que només hi són de passada; tenen un paper, sí, però el protagonisme és per a les dones: les vives i les mortes. Dalt d’una pomera i de nit, totes les dones s’assemblen, i un home pot equivocar-se i una dona pot morir-se de pena.

Les més joves, les tres amigues, dues de les quals són cosines, tenen una relació difícil. Juguen plegades a un joc cruel, «empassa o mor», que pot arribar a ser molt perillós. I els amors, també. Un avortament, un quasi suïcidi, una relació femenina no declarada, tot plegat congria la tempesta que esclata i acaba amb la fictícia felicitat.

L’àvia es fa gran, perd l’oremus, les filles n’han de tenir cura, es mor…
I, envoltant-ho tot, l’olor de les pomes, «el perfum de sempre de pomes».
Interessant.

Maria Pallach Estela

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: