L’almanagat

L’almanagat
Text d’Adeline Yzac
Il·lustracions de Montse Gisbert
Traducció i adaptació de Rosa Serrano
València: Tàndem Edicions, 2011

Jo no ho sabia, que era «eluròfila»! Si algú m’ho hagués dit, m’hauria pensat que era una paraulota (cosa que no s’ha de dir mai). Doncs sí, sóc eluròfila, i de les més convençudes. M’agraden els gats, molt, en tinc la casa plena, sobretot en paper, argila, bronze, ceràmica, metall, fusta… Fins i tot en tinc algun quadre. Em reconec histèrica dels gats.

Ara, de debò, només en tenim tres; però en el meu cor hi és present l’enyorança dels que se n’han anat al paradís dels gats. I no dubteu que n’hi ha.

Bé, apart de les meves dèries particulars, el que vull és parlar d’aquest llibre, que és una petita gran delícia. Com us podeu imaginar va de gats. Contes, receptes, refranys, dites, frases fetes, xarades, acròstics, acudits… sempre amb els gats de protagonistes.

És una mica difícil d’explicar, però, és que és tan bonic, interessant i distret!, que, quan és té als dits (o a les mans, o a les potes, o a les urpes), no es pot deixar. Convertiu-vos, com jo, en eluròfils!

Per acabar, afegiré que la mateixa editorial n’ha fet una versió en llengua espanyola. També molt ben traduïda i adaptada per la meva germana Antònia.

Maria Pallach Estela