Archive for Desembre de 2011

Del Campanaret a Mart

21 Desembre 2011

Ezequiel Gort Juanpere,
Del Campanaret a Mart. Notes biogràfiques de Josep M. Gort Sardà (Reus, 1912-1972)
Reus: Carrutxa, 2011

Ahir dimarts, 20 de desembre, a l’Arxiu de Reus,  la Llibreria va col·laborar en la presentació del llibre Del Campanaret a Mart. Notes biogràfiques de Josep M. Gort Sardà (Reus, 1912-1972), escrit pel seu fill, Ezequiel, arxiver municipal i actiu col·laborador de Carrutxa, entitat que s’ha fet càrrec de l’edició.

Precisament, Salvador Palomar, en nom dels editors, va voler destacar que l’interès del llibre –per a una entitat que es dedica al patrimoni i la memòria– es troba en el fet que ens apropa la cultura popular del Reus de mitjan segle XX, una cultura popular que es genera sota un règim autoritari, el franquisme, de la mà de Josep M. Gort i d’un grup d’amics que dinamitzen la societat local, tal com ens explica el Salvador al seu bloc.

Joaquim Sorio, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, va començar explicant que la seva presència a l’acte era motivada per la coneixença i el record que tenia de Josep M. Gort Sardà. El va recordar com un personatge singular, conegut per les seves estrafolàries actuacions, vinculat al món esportiu i teatral, llegint algun fragment de la crònica del seu viatge a Mart o de l’obra teatral L’elefant torrat. I va acabar amb un brindis humorístic, tret dels antics carnavals reusencs, dedicat a la seva memòria i a tots els assistents.

Ezequiel Gort va fer un repàs al contingut de l’obra, explicant que es tracta d’una recerca històrica feta amb rigor, amb les dificultats que comporta treballar sobre una persona que s’inventava constantment la seva biografia, intentant destriar la realitat d’un entorn quasi llegendari que envolta el seu pare. El llibre comença amb els orígens familiars i amb els treballs periodístics de Josep M. Gort Sardà, en temps de la República, com a col·laborador de periòdics humorístics amb una component crític considerable, de la seva abrandada defensa de la llengua catalana, de l’experiència de la Guerra Civil –que deixa anotada en part– i del seu pas pel camp de concentració, en acabar la guerra.

Durant el franquisme Josep M. Gort va construir un personatge que li permeté sobreviure, burlant la censura i les autoritats, no sense problemes. Va escriure durant dècades al Lérida. Hoja de los lunes per a evitar la censura, informant sobre fets quotidians de la ciutat, amb un llenguatge críptic però que la gent del moment podia copsar. Va publicar nombrosos opuscles, sempre amb problemes amb els censors, i va començar a escriure “poesies” en català –perquè eren els únics textos que li deixaven publicar– tan aviat com va poder. Va exercir una intensa activitat com a dinamitzador en l’àmbit de l’esport, del cinema i del teatre.

Tot i que Ezequiel Gort va explicar que el llibre no vol ser un recull de les moltes anècdotes que la particular forma d’entendre la vida del seu pare va generar, el cert és que n’explica moltes. I el públic, que omplia de gom a gom la sala d’actes de l’Arxiu, s’ho va passar d’allò més bé mentre n’explicava algunes. Des de les més conegudes, com la vaca que va passejar pels carrers de la ciutat per portar bona llet al Reus Deportiu, fins a una pel·lícula que mai va arribar a acabar –perquè, de fet, no la filmava– sobre els personatges significats de la societat reusenca del moment. Una burla formidable que obligava les autoritats franquistes a repetir escenes en alguns actes o a posar per a un reportatge inexistent. I evidentment va parlar de les demostracions de força del Xola o del conegut coet reusenc, l’Speteck.

Un llibre que, en definitiva, ens apropa a una persona, però també a un moment històric de la ciutat i que, com apuntava Salvador Palomar, al començament, ens permet reflexionar, en el present, sobre què entenem i com es genera allò que acabem considerant cultura popular. Això sí, quan acabem de riure tot llegint els sidrals que muntaven el Gort i els seus amics al Reus de fa mig segle.

Anuncis