En caure la tarda

by

Jordi Coca
En caure la tarda
Barcelona: Edicions 62, 2012

Amarga descripció de la decrepitud d’un home que s’adona que el «temps se li acaba» i que es veu a si mateix com un trist fantasma d’allò que havia estat i ja no és. I no és gaire gran, ja té seixanta-quatre anys, sí, però encara es veu amb cor de fer coses.

Arriba a casa un divendres, tot mullat, perquè està plovent molt, i sembla com si la pluja li fes recordar tota la seva mediocre vida. Continua sent un home de bona presència, però li sobren bastants quilos, i ell n’és ben conscient. Tot li costa un gran esforç (pujar les escales, aixecar-se del llit, anar al lavabo…).

Mentre continua plovent, pensa en la seva vida, les dones, la feina, les petites ocasions de ser feliç… Veu com la vida se li esmuny com l’aigua dels carrers que es va escolant per les clavegueres. Depriment, però més real que no voldríem.

Maria Pallach i Estela

Advertisements

Una resposta to “En caure la tarda”

  1. JORDI COCA Says:

    Gràcies, Maria !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: