Visions perifèriques de combat

by

Jordi Martí Font
Visions perifèriques de combat
Gandia: Ed. Riublanc, 2012

Aquest dijous 10 de maig, a les 8 del vespre, al Casal de les Dones de Reus (Plaça de la Patacada), es presenta el llibre de Jordi Martí, Visions perifèriques de combat. La presentació anirà a càrrec de Neus Alonso i Núria Fabregat, en un acte organitzat per l’Assemblea popular de Reus.

Dos anys després de la publicació del llibre Ni Nadal ni Setmana Santa, Jordi Martí publica un segon recull d’articles, escrits durant prop de deu anys, que parlen de les lluites socials. Visions perifèriques de combat es troba dividit en nou capítols temàtics que recullen articles publicats i no publicats encapçalats per una cita a voltes coneguda i altres no tant. El llibre s’obre amb un pròleg de l’activista antimilitarista tarragoní Josep Maria Yago, membre com l’autor de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Diu el pròleg que «El llenguatge és ben entenedor i diu, clar i català, el que toca. Al pa, pa, al vi, vi i als governs, bancs i grans empresaris, lladres i pocavergonyes.»

El primer capítol porta per títol «Un món on càpiguen tots els mons» i recull els articles més directament relacionats amb el moviment antiglobalització. «Em maten si no treballo i si treballo, em maten» és una coneguda frase d’una cançó del cantautor uruguaià Daniel Vigietti, versionada pel grup basc Potato i posa títol al capítol dedicat a parlar de les lluites laborals, econòmiques i sindicals; així com de la militància anarcosindicalista de l’autor en el sindicat CGT.

«El feixisme és la màxima expressió del capitalisme», una frase de Durruti serveix per donar títol als articles relacionats amb l’extensió del feixisme en moment de crisi a Europa sencera i a Catalunya en particular. «Una sola raça, la humana» recull els escrits contra el racisme i la xenofòbia. «L’art o la vida, la vida i l’art» inclou textos sobre art i cultura en general, mentre que «Nomenclàtor» són articles de referències llibertàries, ecologistes, poètiques, musicals… de l’autor i el món cultural que se’n desprèn.

«Callar és acceptar l’opressió, per això no callo» són textos diversos contra el silenci a què ens condemna la resignació que molta gent practica i que no lliga gens amb els propòsits de l’autor. I «Bon cop de ral» són els textos escrits durant l’acabament del pujolisme analitzant i criticant la nefasta herència que deixava aquesta forma de claudicació nacional i opressió social que ha suposat el poder mantingut durant trenta anys per part dels regionalistes de CyU al Principat.

Jordi Martí Font, nascut a Tarragona el 1969, és de Marçà i treballa a Reus. Filòleg de formació, ha treballat com a corrector, periodista i professor de Secundària. Defineix els articles recollits en Visions perifèriques de combat com «Volgudament fora del centre i escolats cap a l’esquerra, aquests articles dibuixen el panorama de lluites perdudes que van fer possible l’actual saqueig a què els mercats (rics i banquers amb la connivència de polítics) estan sotmetent les nostres societats. Fa deu anys alguns els van plantar cara i ara més que mai, cal que algú els la torni a plantar i aquest cop guanyi. O això o el caos (i aquí caos és una paraula decididament negativa…)»


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: