En Benet i el seu roure

by

Claude Levert (text)  i Carme Solé Vendrell (il·lustracions),
En Benet i el seu roure
Traducció de Miquel Desclot
Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, col. Mars, 2011

En reellegir aquest llibre publicat per primera vegada a Catalunya el 1979, m’ha sorprès el vocabulari que s’hi empra. Quan el vaig llegir per primera vegada, les paraules em lliscaven amb tota naturalitat: era un llenguatge poètic que entrava ben endins. I la reflexió, després de 32 anys, ha estat amarga.

Paraules com «fullatge», «desordre rugós», «fullam», «frondor esponerosa», «espessa catifa», «les fulles cruixien», «l’infant s’esmuny», «un reguitzell», «amanyagava les fulles», «cau papallonejant», «parracs de llana», «un redol flonjo», «petits borrallons», «s’abraça a l’escorça», «les fulles nerviüdes del salze», etc., crec que són paraules que la majoria dels escolars a qui va dirigit el llibre desconeixen. Això em fa pensar, amb pena, que tot ell té, ara, regust de passat.

En Benet i el seu roure és un cant al despertar de la primavera, després de la llarga nit de l’hivern. La nostra llengua ¿també tindrà una primavera com la del roure del Benet? No ho sé, però, a mi, el llibre —que també m’ha fet pensar en el poeta: «Hem viscut per salvar-vos els mots.»— m’ha omplert d’esperança. Llegiu-lo i, sobretot, llegiu-lo i feu-lo llegir als nostres infants! Mentre visquem, tenim l’obligació de salvar-los els mots.

Maria Pallach i Estela

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: