Archive for Octubre de 2012

I va bola!

30 Octubre 2012

Salvador Palomar,
«–I va bola!» Rifes i altres costums de Tots Sants a Reus
Reus: Migdia, 2012

La col·lecció ‘L’esca de la teiera’ enceta una nova publicació sobre un costum ben arrelat a la ciutat de Reus. Es tracta ‘I va bola! Rifes i altres costums de Tots Sants a Reus’, de Salvador Palomar, que va sobre les rifes de plats de confitura i panellets per Tots Sants.

Les rifes de plats amb panellets i confitura -als locals de les associacions- constitueixen, en l’actualitat, un dels trets característics de la celebració de la festa de Tots Sants a Reus. Aquest és un costum que es consolida amb l’esclat del moviment associatiu, de la segona meitat del segle XIX i que perviu gràcies a la voluntat de les entitats en moments de prohibició governativa de rifes de tota mena, al tombant del 1900. Les rifes de confitura i panellets havien estat comunes en diverses poblacions com Barcelona, Tarragona, Igualada, Cervera…

A Reus, de rifes en feien, antigament, les pastisseries, a la plaça del Mercadal, els cafès i les societats de tota mena: recreatives, esportives, polítiques…, als seus locals. Avui, és una rifa que es realitza de forma tradicional, amb apostes orals a un número de l’1 al 20 -sense butlletes- que s’anoten en uns fulls o llibretes preparats a l’efecte. Una persona fa girar el bombo i al crit de: ´va bola!’ i s’extreu el número guanyador.

Aquest llibre enceta una col·lecció de publicacions que desenvolupen temes que han estat tractats al bloc de Salvador Palomar, La Teiera (www.lateiera.cat), que enguany fa cinc anys i ha publicat més de 700 entrades sobre cultura popular, memòria històrica o patrimoni cultural, a més d’articles d’opinió.

Els llibres d’aquesta col·lecció no són, però, reculls d’articles publicats, sinó que volen ampliar els temes tractats al bloc. ‘L’esca de la teiera’ fa referència a la matèria combustible -fàcilment inflamable- que ajuda a encendre el foc, com la recerca o l’observació de la vida quotidiana que inspiren i nodreixen d’articles la publicació digital La Teiera.

Res no s’oposa a la nit

17 Octubre 2012

Delphine de Vigan
Res no s’oposa a la nit
Barcelona: Edicions 62, 2012

L’impacte emocional que m’ha produït aquest llibre m’ha deixat una mica –bastant– tocada. És la història real d’una família: la de l’autora. Una història familiar —les històries familiars— pot donar molt de si. Depèn de la sinceritat i la valentia de qui l’escriu.

I l’autora és valenta, molt valenta, tot i que sap que potser (segurament) el que explica pot molestar-ne uns quants. És allò que «la roba bruta s’ha de rentar a casa» i que en aquest llibre no és així.

Els fantasmes del passat afloren contínuament per tal de fer-nos comprendre per què tot va anar com va anar. Sempre, en algun lloc o en un temps de què no recordem ni el què ni el com, es va sembrar la llavor dels nostres actes.

Els protagonistes d’aquesta saga familiar, tan complexa, fan el que fan i els passa el que els passa, perquè hi van haver unes circumstàncies, acceptades o no, que els van fer com són sense que ells en fossin conscients.

És un relat, en certs moments, terrible, i més, perquè crec que totes les unitats familiars tenen un passat una mica tèrbol. Unes, més que d’altres. Però no crec que hi hagi cap grup familiar sense algun pecat inconfessable. I aquesta és la valentia de la Delphine de Vigan. Cap mare no és perfecta i cap filla tampoc. Però, ¿què hi ha al darrere?, ¿quines històries arrosseguem? La senyora de Vigan ho ha volgut saber. A partir del moment que troba sa mare morta al llit, obre les comportes i indaga. El resultat, aquí el teniu: és un acte d’amor vers la seva mare, i un bon llibre. I als lectors ens remou el fons de l’ànima.

Maria Pallach i Estela

Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp

7 Octubre 2012

Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp
Conxita Aragonès i Guinart (coordinació)
Joaquim Icart Garcia (Transcripció musical)
Benicarló/ Mont-roig: Onada edicions i Centre d’Estudis Mont-rogencs, 2012

No cal insistir en el caire funcional que, sense desmerèixer els seus valors artístics, han tingut moltes pràctiques de la cultura popular del passat. El cas del cançoner és prou clar: la funcionalitat s’associa a determinats tipus de repertori, amb característiques formals específiques, dels cants de treball als joc, de la religiositat a la festa.

Quan, a finals de la dècada de 1980 aplegàvem cançons de la memòria de la gent gran erem prou conscients, moltes vegades, de fer un exercici d’arqueologia folklòrica, en el sentit de recollir no tant una expressió viva de l’oralitat com el record d’unes formes de literatura popular vigent en la joventut de les persones entrevistades. Si més no, en l’àrea geogràfica que conforma el nostre àmbit de recerca més habitual.

En aquest context de desaparició de determinades pràctiques i repertoris, i també –per raons biològiques– de les persones que les recordaven, resulta força interessant la publicació del llibre coordinat per Conxita Aragonès, amb transcripcions musicals de Joaquim Icart, Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp (Onada Ed. i Centre d’Estudis Mont-rogencs, 2012) que recull un seguit de textos, en català i castellà, i melodies tradicionals en un sentit ampli», que han estat aplegades pels membre del Centre d’Estudis.

Amb una voluntat explícita de conservació d’un patrimoni oral i de present –la portada, lluny d’evocar el context d’ús del passat, ja és una proposta de reutilització– el llibre recull poc més d’un centenar de peces –en bona part, curtes– que es presenten ordenades alfabèticament segons el títol atorgat, totes elles populars a Mont-roig.

Es tracta d’un repertori interpretat per dones aplegat entre el 2006 i el 2010. Cançons infantils, de joc, apreses a l’escola i uns escadussers exemples de cançons narratives llargues mostren prou bé els àmbits on perviu la percepció de tradicionalitat. És clar que la cançó tradicional és una expressió  de la història d’una època que se’n va i, gràcies als fruits d’aquesta recerca n’evitarem l’oblit», apunta Conxita Aragonès a la presentació, tot reconeixent la importància de l’escola per a la transmissió de moltes cançons recordades.

Per posar algun exemple, no hi podia faltar la que fou una de les cançons més cantades per les xiquetes del Camp i el Priorat: la truculenta història de la Caterineta, morta a garrotades  pel seu pare, per haver gosat anar a ballar coques a la plaça. O el popular romanço de San Antonio y los pajaritos. La porquerola sembla haver estat una de les balades que més s’ha conservat en la memòria dels nostres pobles. A banda de les cançons de joc, abunden les cançons de temàtica religiosa o d’intenció moralitzant i també trobem alguns exemples del repertori nadalenc.

El llibre és el tercer volum de la col·lecció local Biblioteca Mont-rogencs.