Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp

by

Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp
Conxita Aragonès i Guinart (coordinació)
Joaquim Icart Garcia (Transcripció musical)
Benicarló/ Mont-roig: Onada edicions i Centre d’Estudis Mont-rogencs, 2012

No cal insistir en el caire funcional que, sense desmerèixer els seus valors artístics, han tingut moltes pràctiques de la cultura popular del passat. El cas del cançoner és prou clar: la funcionalitat s’associa a determinats tipus de repertori, amb característiques formals específiques, dels cants de treball als joc, de la religiositat a la festa.

Quan, a finals de la dècada de 1980 aplegàvem cançons de la memòria de la gent gran erem prou conscients, moltes vegades, de fer un exercici d’arqueologia folklòrica, en el sentit de recollir no tant una expressió viva de l’oralitat com el record d’unes formes de literatura popular vigent en la joventut de les persones entrevistades. Si més no, en l’àrea geogràfica que conforma el nostre àmbit de recerca més habitual.

En aquest context de desaparició de determinades pràctiques i repertoris, i també –per raons biològiques– de les persones que les recordaven, resulta força interessant la publicació del llibre coordinat per Conxita Aragonès, amb transcripcions musicals de Joaquim Icart, Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp (Onada Ed. i Centre d’Estudis Mont-rogencs, 2012) que recull un seguit de textos, en català i castellà, i melodies tradicionals en un sentit ampli», que han estat aplegades pels membre del Centre d’Estudis.

Amb una voluntat explícita de conservació d’un patrimoni oral i de present –la portada, lluny d’evocar el context d’ús del passat, ja és una proposta de reutilització– el llibre recull poc més d’un centenar de peces –en bona part, curtes– que es presenten ordenades alfabèticament segons el títol atorgat, totes elles populars a Mont-roig.

Es tracta d’un repertori interpretat per dones aplegat entre el 2006 i el 2010. Cançons infantils, de joc, apreses a l’escola i uns escadussers exemples de cançons narratives llargues mostren prou bé els àmbits on perviu la percepció de tradicionalitat. És clar que la cançó tradicional és una expressió  de la història d’una època que se’n va i, gràcies als fruits d’aquesta recerca n’evitarem l’oblit», apunta Conxita Aragonès a la presentació, tot reconeixent la importància de l’escola per a la transmissió de moltes cançons recordades.

Per posar algun exemple, no hi podia faltar la que fou una de les cançons més cantades per les xiquetes del Camp i el Priorat: la truculenta història de la Caterineta, morta a garrotades  pel seu pare, per haver gosat anar a ballar coques a la plaça. O el popular romanço de San Antonio y los pajaritos. La porquerola sembla haver estat una de les balades que més s’ha conservat en la memòria dels nostres pobles. A banda de les cançons de joc, abunden les cançons de temàtica religiosa o d’intenció moralitzant i també trobem alguns exemples del repertori nadalenc.

El llibre és el tercer volum de la col·lecció local Biblioteca Mont-rogencs.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: