Més lleugers que l’aire

by

Ròmul Brotons i Segarra,
Més lleugers que l’aire. Globus i dirigibles al cel de Barcelona (1783-1937)
Barcelona: Albertí editor, 2012

Des de que, a finals del segle XVIII, els germans Montgolfier van enlairar el seu primer globus, els artefactes voladors van esdevenir una atracció que va entusiasmar el públic. Els aparells més lleugers que l’aire, globus plens d’aire calent o d’hidrògen, entusiasmaren els habitants de viles i ciutats. Al risc de volar, s’hi van afegir les demostracions d’habilitat amb un trapezi. Les ascensions aerostàtiques foren al segle XIX una activitat que va sovintejar con a espectacle festiu.  A Reus, l’intrèpid aeronauta Grifoll va construir el seu propi globus, el 1859 i va actuar a la fira de Sant Jaume i les festes del barri de Santa Anna. També van actuar altres aeronautes com Mr. Ranchon.

Com altres ciutats, «Barcelona va viure amb passió, a vegades desbordada, les ascensions aerostàtiques produïdes a la ciutat. En aquest llibre presenciarem cadascun dels experiments realitzats a Barcelonas, cadascuna de les actuacions pioneres. Veurem desfilar aeronautes de prestigi, espontanis esbojarrats i, finalment, acròbates audaços.» El llibre ens parla d’èxits i fracassos d’experiències desgraciades, rescats in extremis i desaparicions sorprenents. Les referències barcelonines es contextualitzen en el procés de desenvolupament de l’aerostació, des dels primitius globus als grans dirigibles, entre 1783 i 1937.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: