Cor infinit i altres poemes

by

corinfinit

Joaquim M. Bartrina,
Cor infinit i altres poemes
Edició a cura de Rosa Cabré
Pròleg de Joaquim Molas
Lleida: Ed, Punctum, 2012

Ara que tot just s’ha acabat el Carnaval, fa de bon recordar un poeta reusenc, Joaquim M. Bartrina (Reus, 1850 – Barcelona, 1880), que va morir jove i va triomfar amb un sol llibre, escrit en castellà, Algo. Ara, amb el suport de la Fundació Reddis, es publica aquest llibre de poemes en català, en edició a càrrec de Rosa Cabré i Monné.
Textos publicats a la premsa o inèdits, des de corrandes i versos satírics fins a poemes amorosos o de caire més filosòfic. Tot i que Bartrina va deixar un llibre sense publicar, Pobreta!, en aquesta edició s’ha optat per reunir tota la seva obra poètica en català.
Si sou dels que us agrada tastar els llibres de poemes començant pel mig, us proposem –per allò que han passat els dies de la disbauxa carnestolenca– donar un cop d’ull al testament del Carnestoltes Onzè, del 1872, en temps del regnat d’Amadeu I de Savoia –ara que tant es torna a parlar de Prim–, i amb una qualitat literària, gens contradictòria amb la broma, que poques vegades el Carnaval actual ha recuperat:

«Carnestoltes Onzè
rei (que en Itàlia es diu re)
rei nombrat per vostres vots,
volgut i estimat de tots,
los que rei lo vàreu fer;

veient que en aquest país los bons,
s’han amagat pels recons,
i que el vici pertot entra,
i molts tenen mal de ventre
de tant de menjar torrons;

que la política basta
del país en què vivim
ja fa olor de socarrim
i l’home més baix se gasta
quan al blanc vol fer de prim;

veient no pot ser feliç
puix mata ses il·lusions
lo pagar el lloguer del pis,
butlles i contribucions,
ha determinat morí’s…»

Podeu continuar amb qualsevol dels textos que, amb ironia i càrrega, reflecteixen inquietuds socials o endinsar-vos en els poemes d’amor. Hi sovintegen les referències locals i, pel  que m’explica un amic, sembla que algun dels poemes ha passat a la tradició oral –com molts del llibre Algo–: «Figureu-se dos sacs penjats d’una ascla;/ dins dos ous, tots los ous de tots los homs…»
Personalment, m’ha encantat el que tanca el llibre, amb un final incert –l’editora anota diversos redactats–, però sempre entenedor:

«Un pobre mestre d’estudi
d’un poble de mala mort
per entretindre la gana
trobava una diversió
estudiant los millors textos
d’antics i de moderns autors.
I estudiant més enflaquia,
mentre del poble el rector,
sens llegir el text de la Bíblia,
ni els breviaris enlloc,
força carn tirava a l’olla
i estava com un toixó.

Va morir de gana el mestre
va anar a l’enterro el rector…»

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: