Dos «vaixells de vapor»

by

vergonyapare

Meir Shalev
Quina vergonya, el pare!
El Vaixell de Vapor (sèrie blava)
Barcelona: Ed. Cruïlla, 2008

cigro.jpg

Care Santos
Em venc el Cigró
El Vaixell de Vapor (sèrie blava)
Barcelona: Ed. Cruïlla, 2013

Avui tinc ganes de parlar-vos de dos llibres per a canalla (a partir de set anys). L’un és del 2008; l’altre, d’enguany. El primer és de l’escriptor hebreu Meir Shalev.

Shalev ens fa reviure, en el seu llibre, aquells moments que tots hem viscut de sentir vergonya d’algun dels nostres pares. I a vegades per motius ben poc importants, però que, per a les criatures, sí que en són, d’importants.

L’Efraïm està molt amoïnat per la manera de ser del seu pare. És diferent de tots els altres i això li costa de pair. Voldria que el seu fos un pare com els dels altres amics: normal i corrent.

Voldria un pare que no s’adormís, que no cantés a plens pulmons pel carrer, que no estigués sempre a la lluna, que fes alguna cosa útil. Voldria un pare que no només escrivís a màquina.

En fi, el seu pare, per a ell, és un drama. Però, és clar, aquest pare té cops amagats i, per aquest motiu, el seu fill se n’acaba sentint orgullós. O sigui, que mai no s’ha de tenir sensació de vergonya per tenir uns pares diferents. Són com són, i nosaltres en som fills.

Passem al segon llibre que us vull comentar. La Care Santos ens parla dels problemas amb els germans petits i ho fa amb molt d’humor i una gran dosi d’ironia.

Quan ja s’és «gran», haver de compartir habitació amb el germà petit, m’imagino que deu ser un drama seriós. I encara més si aquest germà (el Cigró) plora perquè li costa adormir-se.

Per això, el germà gran, l’Òscar, i la seva gran amiga Nora, que és fora, tenen la gran idea de canviar-lo per un altre germà. I dit i fet: ho fan.

Però el canvi acaba sent un desastre, sobretot per a l’Òscar, que ha escollit una germana, la Vanessa, que li surt rave. Tot acaba tornant al seu camí i l’Òscar s’adona que tot plegat era com havia de ser: cadascú a casa seva.

Tots dos llibres són molt interessants i, si ho haguéssim de fer, els hauríem de classificar en la línia d’exaltació dels valors tradicionals: la família, els amics, etc.

Recomenables, tant l’un com l’altre.

Maria Pallach i Estela

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: