Sant Jordi des de la parada

by

Us podria parlar dels molts anys que fa que, a Reus, Sant Jordi se celebra al Mercadal; de l’evolució del seu espai; de la implicació de les entitats de la ciutat a la festa, amb tot el que això comporta. De com la diada ha esdevingut festa —potser major del país, fins i tot, tot i ser dia de treball—, més enllà de la venda de llibres i de roses, amb la plaça plena de gom a gom de gent, les escoles, els dracs i la reivindicació del país, de la llengua i de la cultura.

stjordi2013

Però avui us parlaré del que significa aquesta festa per a mi. És un dia de molta, molta feina, i no tan sols aquest dia, sinó també els dies d’abans i els de després. Primer de tot, pensant en els llibres que vols portar a la parada, secció per secció —infantil, juvenil, novel·la, autors locals…—, escollint títols, novetats, i esperant que el que tu has demanat a les distribuïdores sigui el que realment t’arriba, i, encara més important, que el que has escollit serà el que la gent et demanarà. I després, moltes hores de feina que culminen un 23 d’abril de matinada —amb l’estructura ja muntada el vespre abans— i acaben més enllà de la mitjanit, ja el 24.

Però, sobretot, és un dia de moltes col·laboracions, col·laboracions sense les quals, any rere any, no ens seria possible de ser presents a la plaça; una manera de fer que, com moltes altres coses, va començar el meu pare i que nosaltres hem continuat, perquè ens funciona. On tothom que pot ens dóna un cop de mà, ben bé sense ni demanar-ho: la família, els amics, els amics dels amics, molta gent jove… Realment, per a mi, és tot un plaer ser a la parada del Mercadal envoltada de tota aquesta joventut… I d’amics de fa tants anys.

Un ajut, però, que no és debades, sinó que deriva i que alhora ens compromet, la resta de l’any, amb moltes altres iniciatives culturals i ciutadanes. Perquè és en aquest compromís ciutadà on molts llibreters —el meu pare com a exemple, sense anar més lluny­— troben o han trobat sentit a la seva feina. I així, també us he de dir, de pas, que ens fa de molt mal veure el tancament, arreu, de llibreries històriques, o de poble, perquè sempre han estat molt més que establiments comercials, sinó fogars de cultura i de reivindicació del país.

Com us acabo d’explicar, doncs, Sant Jordi —el meu Sant Jordi— fa molts anys que funciona així. Deixeu-me, per tant, acabar aquest breu article donant les gràcies a totes les persones que durant aquests anys ens han ajudat, i força, a fer possible que la Gaudí sigui present al Mercadal, que és una mica com dir que la mateixa llibreria existeixi.

(Article publicat a , abril de 2013)

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: