Archive for 5/12/2014

Les dones de la Principal

5 Desembre 2014

donesprincipal

Lluís Llach,
Les dones de la Principal
Barcelona:  Editorial Empúries, 2014
Col. Narrativa, 468

¿Som totes les dones del país, les dones de la Principal? Potser sí que totes plegades portem un gen que ens fa ser com som, un gen comú que ens agermana i que fa que, quan les coses van mal dades, puguem agafar tranquil·lament les regnes del que sigui i menar-ho a bon port (o millor dit: menar-ho al port que ens sigui més convenient).

I aquesta manera de ser no ens fa ni millors ni pitjors. No. El que ens fa és supervivents.

Aquestes dones de la Principal —tres (totes, Maria)— són a la seva manera una mostra de la nostra manera de ser. I no ens deixéssim l’Úrsula, també protagonista omnipresent, tan important o més que les tres de la nissaga.

Tot i que la novel·la ens explica força coses, ens agradaria saber-ne més. Més. Sobretot de la tercera Maria, la Costa, que passa pel llibre de puntetes. I (entre nosaltres) també deu haver tingut una vida interessant, per dir-ho d’alguna manera (per força, sent qui eren els pares).

Ens pregunten: «¿Que us ha agradat el llibre nou del Llach? ¿Més o menys, que l’altre?» Aquestes són, diguem-ne, preguntes trampa. Perquè són dos llibres molt diferents. El primer tenia, a trossos, un alè èpic que se t’enduia. Ja vaig explicar, al seu temps, que em va fer plorar. Aquest és diferent, almenys per mi, que tampoc no sóc cap entesa. Només lectora i prou.

He passat molt bones estones tot llegint-lo. M’hi he trobat llocs coneguts i fragments sorprenents, explicats amb tota la naturalitat del món.

¿És de veritat una història «sense justícia, sense moral, sense penediment, sense càstig, sense ètica…», com diu la mateixa novel·la? Jo crec que no, perquè té la seva justícia, la seva moral; potser no hi ha penediment ni càstig, però sí una certa ètica.

És una bona història. Llegiu-la i ja veureu el què…

Maria Pallach i Estela