I, en sec, s’ha acabat l’estiu

by

M’agrada parlar de les lectures d’estiu, tot i que enguany (¡quina paraula més bonica!) ha estat, per mi, bastant diferent. Les calors de juliol les he passades a Reus, per motius que no fan el cas, i no he pogut gaudir de les delícies d’Albarca (al Priorat) fins a final de mes (juliol).

A mi m’agrada rellegir, no sé si és perquè llegeixo molt de pressa i a vegades em passen matisos per alt, o perquè m’agrada posar-m’hi sabent de què va la cosa.Llegint Les incerteses (aquest, de primera lectura), publicat per Proa, em va sorprendre agradablement que Jaume Cabré (l’autor) comentés que, a ell, també li agradava rellegir. Em vaig sentir reconfortada.¿Que què he rellegit? Com a llibres de pes, o sigui llargs: Victus, de l’Albert Piñol, publicat per La Campana, i Jo confesso, també de Jaume Cabré, publicat per Proa. I els he fruït molt.

Més curts: L’illa, de Giani Stuparich, publicat per Minúscula, que em porta molts records luctuosos, però amables, i Com dir adéu, de Debra Adelaide, publicat per Empúries, que, tot i el tema, és un cant a la vida i a l’esperança.

¿Llibres de nova lectura? El nacimiento de un puente, de Maylis de Kerangal, publicat per Anagrama; Reparar els vius, de la mateixa autora, publicat per Angle Editorial. El diable i l’home just, de Jordi Coca, publicat per Galaxia Gutenberg; Les incerteses, de Jaume Cabré, i Del color de la leche, de Nell Leyshon, publicat per Editorial Sexto Piso, de Madrid.

El nacimiento de un Puente em va resultar agradable, interessant, sobretot per l’absolut desconeixement del tema; però no em va entusiasmar tant com a la persona que me l’havia recomanat.

De la mateixa autora, Reparar els vius, guanyadora del Premi Llibreter 2015, em va interessar força més i penso que és perquè el tema central ens toca de més a prop a tots i, quan ens toquen el voraviu, responem d’una manera més visceral. Vaig plorar. És dur, però molt recomanable.

El diable i l’home just, de Jordi Coca, m’ha costat de llegir i, mentre llegia, pensava que potser era massa «elevat» per a una lectora normal com jo. Me’l vaig acabar, i tant que sí, amb aquella disciplina amb què algunes ens van fer créixer; però, rellegint els articles que en van sortir als diaris, penso que potser sí que tanta filosofia no era per a mi.

Per contra, les reflexions de Jaume Cabré a Les incerteses em van passar molt bé, com la majoria dels seus escrits, que són molt assimilables i païbles.

Del color de la leche, premi del Gremio de Libreros de Madrid de 2014, és una lectura que m’ha colpit profundament. La història transcorre a l’Anglaterra de 1830, i la protagonista és Mary, una nena de quinze anys, filla d’una família molt pobre.

Mary, per diverses circumstàncies, vol arribar a entendre què són aquell «munt de ratlles negres». Vol aprendre a llegir. I n’aprèn. Però ¡a quin preu! És un llibre que deixa un mal regust a boca d’estómac. Però és bellíssim.

I aquest ha estat el meu estiu lector. Fins a la pròxima.

Maria Pallach i Estela (Octubre 2015)

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: