La força del vent

by

forçavent

Marta Magrinyà
La força del vent
Valls: Cossetània Edicions, 2016
Col. Notes de Color, 7

«De nord a sud, d’est a oest,
sempre més omnipresent»

El vent és un dels protagonistes d’aquest llibre, el vent que tot s’ho endú, aquest vent que et pot llençar a terra, que pren la roba estesa dels terrats (la poca que encara s’hi estén), que fa córrer les cadires de les terrasses, que trenca branques, que ens entra endins i produeix mal de cap i migranya a força gent… Aquest vent és el que embolcalla l’Ernest i la Dela en una forta abraçada, preludi d’una vida en comú.

A la Marta li agraden les històries de passions humanes, i en sap molt, de presentar-les, i les fa tan atractives com la capseta de fusta plena d’ametlles col·locades sobre un paper blau marí que la corredoria Jansana envia, per Nadal, als bons clients d’Ultramar.

La ciutat, i no tan sols el vent, és protagonista. Som al Reus de finals dels cinquanta, anys encara foscos, guanyadors i perdedors encara massa separats. I les classes socials, encara més. Les famílies de bé (el seu) i les altres. Els Jansana, els Canals, els Pons, els Ustrell, els Móra, els Martí, els Massana, tots ells lligats per uns llaços invisibles que els tenen atrapats.

I ¿per què ens agrada llegir llibres en què els protagonistes viuen, passegen, treballen, compren i es distreuen per llocs que tots hem conegut?

La nostra autora té una manera d’escriure que se t’emporta (com el vent), t’atrau, t’agafen ganes d’anar passant pàgines i saber què passa, com s’anirà aclarint la història, què li passarà al Pau Móra, què maquina la senyora Conxita (que de senyora no en té gaire), què se’n farà de la Teresina Martí i, sobretot, què els passarà a l’Ernest Montenegro i la Dela Pons…

Hi ha fragments molt interessants i en els quals es nota més el bon ofici de l’escriptora, com quan l’amo ensenya a la secretària el que ha de saber sobre les ametlles, que si la humitat, que si s’han de posar al sol, que si n’hi ha unes que es poden pelar amb els dits… i, és clar, l’assumpte de la capseta. Aquestes ametlles, mentre llegeixes, les olores, les toques i te les trobes a la boca mastegant-les a poquet a poquet. ¡I que bones que són!

I, com a curiositat, hi ha un llibre que és protagonista, també. Un llibre magníficament enquadernat que la Dela Pons regala al seu amo, l’Ernest Montenegro: la famosa història dels indis nord-americans d’Edward S. Curtis, en anglès, és clar.

La història dels dos personatges principals s’acaba bé, i això ens agrada, però al llarg del llibre el senyor Ernest fa alguns comentaris sobre la Dela que m’han molestat una mica. Penso que és, potser, per la manera de pensar de l’època, l’etern sentit de possessió del mascle respecte de la femella. Ella no és cap bleda —prou que ho demostra. I jo crec que, amb el temps, l’Adela Pons li posarà els punts sobre les is. Almenys, així ho espero.

Per al públic local, serà un llibre atractiu, amè, interessant. Tot el que explica no deixa de ser part de la nostra història. I com a part de la nostra història, de la història del nostre país. Per tant, interessant per a tothom. M’agradaria que us agradés tant com a mi. Ara, això sí, em confesso fan incondicional de la Marta des de Terra d’instints.

La força del vent. Llegiu-lo. Val la pena.

Maria Pallach i Estela

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: