Arxiu d'Autor

Llibres i llibertat

30 Març 2016

El Diari de Tarragona de dissabte passat, 26 de març, va publicar aquesta entrevista on parlem de la llibreria com un espai de llibertat, com a punt de trobada de lluitadors antifranquistes en el passat i del nostre compromís amb la cultura.

EN260316

Carrutxa: Premi Nacional de Cultura 2016

15 Març 2016

Aquest dilluns 14 de març s’ha fet públic el nom de les persones i entitats que han rebut el Premi Nacional de Cultura que atorga el CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts).

El CoNCA ha reconegut amb el Premi Nacional de Cultura 2016 al Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, Carrutxa, «pel seu treball de recerca i divulgació en l’àmbit del patrimoni immaterial». L’Adrià Aragonès i jo mateixa —en l’actualitat sóc presidenta de l’associació— vam ser presents a l’acte de presentació dels premis d’enguany.

Com he dit, per l’entitat ha estat una agradable sorpresa, fa anys que treballem en la recerca, la difusió i la dinamització cultural, sense esperar cap reconeixement especial. El premi ens fa il·lusió i, alhora, ens engresca a continuar treballant.

portalocal

És ben coneguda la relació que hi ha entre la Llibreria Gaudí i l’entitat. El meu pare fou el primer president de l’associació i la llibreria ha estat, i és, indret de referència habitual per a contactar amb Carrutxa o alguna de les persones que formen part del seu equip de recerca.

Col·laborem en la distribució de les publicacions de l’associació, atenent peticions individuals de tramesa, i vam editat conjuntament el llibre de Montserrat Flores i Salvador Palomar, La Tronada, festa a Reus (1990).

L’estiu de l’amor

19 Desembre 2013

estiuamor

Toni Orensanz
L’estiu de l’amor
Barcelona: Ara Llibres, 2013

Ahir dimecres 18, es va presentar al Centre d’Art Cal Massó de Reus laúltima novel·la de Toni Orensanz. La presentació va anar a càrrec del periodista Josep Baiges. Toni Orensanz és escriptor, periodista i guionista, que ha publicat aportacions tan interessants al que podiem anomenar periodisme de recerca històrica com L’òmnibus de la mort: parada Falset (2008) o el recull de relats breus El falsari (2010). També ha escrit peces teatrals i amb L’estiu de l’amor s’estrena com a novel·lista. Aquesta és el comentari del llibre que n’ha fet la meva mare:

«Toni Orensanz, aquesta vegada, ens posa, a les mans, una novel·la. El quid de la qüestió és l’estada que Pablo Picasso i la seva companya Fernande Olivier van fer a Horta de Sant Joan l’estiu de 1909.

Sembla que l’autor s’ha volgut divertir i de retruc distreure als lectors. Per tant, és un llibre distret i divertit que es llegeix en un tres i no res. És una mica l’explicació de com dues forces de la naturalesa, com ara Picasso i la Fernande, revolten la vida tranquil·la —o sigui, avorrida— de la gent del poble. En el ball de personatges hi ha presents fins i tot les forces vives: el rector, la Guardia Civil, el governador, el metge, el fals apotecari, les beates… Ah!, i també els anarquistes, que no podien faltar per posar-hi una mica d’intriga.

Fa de bon llegir.»

Maria Pallach i Estela

20131218orensanz

Malanyet

28 Octubre 2013

malanyet

Pere Audí,
Malanyet
Barcelona: Edicions de 1984, 2013.
Col. Mirmanda, 114

Ahir vaig assistir al teatre l’Artesana de Falset a la presentació –representació, millor– del llibre de Pere Audí, Malanyet. Fou una presentació de luxe, lluny d’allò que és més habitual. Un muntatge de Josep Ahumada, amb la col·laboració del grup de teatre-dansa La Corranda i del so de Ràdio Falset, donà vida a uns quants personatges de les històries encadenades que proposa Pere Audí en la seva visió del Priorat dels primers anys del segle XX carregada d’ironia que no defuig la crítica social.

pereaudi

Fa uns quants dies, la meva mare va escriure un comentari al llibre, que havia llegit el llibre a les acaballes d’aquest estiu. Aquí el teniu:

«Aquest estiu ha passat, no diria que de pressa, però sí d’una manera una mica estranya. He llegit tres o quatre llibres (que ja comentaré), però avui tinc al davant una petita joia, per a mi és clar. Me n’havia parlat la meva filla Montsant, que ja l’ha fullejat i li ha fet peça. Coneix l’autor i això sempre fa gràcia.
Porta per títol el nom d’una barriada de Falset. L’acció passa en aquest Priorat que estimem (sobretot a Falset; tot i que el Masroig, els Guiamets, el Molar, Marçà, Bellmunt i Capçanes hi són ben presents).
Som a començament del segle XX. El món està en ebullició i no han de ser menys els de la comarca prioratina. Amos, treballadors, mossens, serventes, botigueres, miners, anarquistes, carlins…, tots conspiren, tots volen canviar les coses: els uns, a més; els altres (la majoria, que són, com sempre, els que tenen el poder) a menys.
És un retaule, o una auca —com vulgueu dir-ne—, de la vida en aquells moments i en aquelles contrades. L’humor també hi és, i això el fa de més bon llegir. Cada capítol té el nom d’un persanatge, i a fe de Déu que tots tenen el seu suc.
Llegir Malanyet recorda una mica llegir els contes del Jesús Moncada –aquest comentari és de la meva filla, i penso que té raó– i, per citar-ne algun exemple: les aventures del pobre Camil un cop mort, però que no és mort.
Llegiu-lo, segur que passareu una molt bona estona.

Maria Pallach i Estela»

Sant Jordi des de la parada

28 Abril 2013

Us podria parlar dels molts anys que fa que, a Reus, Sant Jordi se celebra al Mercadal; de l’evolució del seu espai; de la implicació de les entitats de la ciutat a la festa, amb tot el que això comporta. De com la diada ha esdevingut festa —potser major del país, fins i tot, tot i ser dia de treball—, més enllà de la venda de llibres i de roses, amb la plaça plena de gom a gom de gent, les escoles, els dracs i la reivindicació del país, de la llengua i de la cultura.

stjordi2013

Però avui us parlaré del que significa aquesta festa per a mi. És un dia de molta, molta feina, i no tan sols aquest dia, sinó també els dies d’abans i els de després. Primer de tot, pensant en els llibres que vols portar a la parada, secció per secció —infantil, juvenil, novel·la, autors locals…—, escollint títols, novetats, i esperant que el que tu has demanat a les distribuïdores sigui el que realment t’arriba, i, encara més important, que el que has escollit serà el que la gent et demanarà. I després, moltes hores de feina que culminen un 23 d’abril de matinada —amb l’estructura ja muntada el vespre abans— i acaben més enllà de la mitjanit, ja el 24.

Però, sobretot, és un dia de moltes col·laboracions, col·laboracions sense les quals, any rere any, no ens seria possible de ser presents a la plaça; una manera de fer que, com moltes altres coses, va començar el meu pare i que nosaltres hem continuat, perquè ens funciona. On tothom que pot ens dóna un cop de mà, ben bé sense ni demanar-ho: la família, els amics, els amics dels amics, molta gent jove… Realment, per a mi, és tot un plaer ser a la parada del Mercadal envoltada de tota aquesta joventut… I d’amics de fa tants anys.

Un ajut, però, que no és debades, sinó que deriva i que alhora ens compromet, la resta de l’any, amb moltes altres iniciatives culturals i ciutadanes. Perquè és en aquest compromís ciutadà on molts llibreters —el meu pare com a exemple, sense anar més lluny­— troben o han trobat sentit a la seva feina. I així, també us he de dir, de pas, que ens fa de molt mal veure el tancament, arreu, de llibreries històriques, o de poble, perquè sempre han estat molt més que establiments comercials, sinó fogars de cultura i de reivindicació del país.

Com us acabo d’explicar, doncs, Sant Jordi —el meu Sant Jordi— fa molts anys que funciona així. Deixeu-me, per tant, acabar aquest breu article donant les gràcies a totes les persones que durant aquests anys ens han ajudat, i força, a fer possible que la Gaudí sigui present al Mercadal, que és una mica com dir que la mateixa llibreria existeixi.

(Article publicat a , abril de 2013)