Posts Tagged ‘etnologia’

La terrissa a Catalunya

14 gener 2015

COBERTES TERRISSA IMPREMTA TRAÇAT

Alfons Romero, Joan Rosal
La terrissa a Catalunya
Figueres: Brau edicions, 2014

 

És ben bé tòpic parlar de com s’ha accelerat el temps històric en els canvis i transformacions de la manera de vida o l’ús de determinats objectes, matèries primes o tecnologies. Quan l’expressió rebobinar –com a figura repensar o de de fer marxa enrere en una actitud abraonada– pot esdevenir tan incomprensible per les generacions més joves, que ja no han conegut la cinta de casset, n’és un bon exemple.

En aquest context de canvi de materials i tecnologies, pot semblar força llunyà el temps en que el fang, l’argila cuita, era la matèria primera d’una ingent quantitat d’objectes quotidians, a banda del seu ús en la construcció d’habitatges. En menys d’un segle, els atuels de terrissa han deixat de ser comuns i, fins i tot, indispensables per a la vida diaria, abandonats i abocats la riera. considerats peces d’art popular o patrimoni cultural, testimoni d’unes formes de vida del passat. La facilitat en les comunicacions, l’evolució de les tècniques de fabricació ceràmica ha possibilitat una elaboració més industrial dels objectes de terrissa que mantenen el seu ús i, alhora, ha possibilitat als artesans i artistes, experimentar amb nous materials i noves textures.

Apropar-se al coneixement de la terrissa popular és per tant, apropar-se a un passat prou recent en el curs de la història i ben llunyà quant a formes de vida. La terrissa ens ajuda a entendre una societat amb unes necessitats comunes que, en cada territori generaven solucions semblants però amb particularitats pròpies. Les necessitats comunes: cuinar els aliments, transportar líquids, emmagatzemar queviures… obligaven a disposar d’atuells adequats –de terrissa o altres materials– per aquestes funcions. I, alhora, cada centre de producció, condicionat per la matèria prima, el tipus d’argila més l’abast, però també pels costums, la història i les peculiaritats de cada indret generava objectes amb característiques específiques. Amb àrees especialitzades en terrissa per al foc i altres per a contenir líquids, amb centres d’abast local i altres que comercialitzaven els seus productes a partir del transport a bast o pel riu, arribant a territoris molt més extensos. Produccions utilitàries per a l’ús diari, però també objectes amb finalitats decoratives o vinculats als rituals de religiositat i festa, joguines i estris sonors. Treball de terrissers –escudellers, ollers, gerrers, rajolers… si altres denominacions vinculades a un tipus de producció– i una riquesa patrimonial enorme quant a lèxic i formes, tècniques i acbats, constitueixen un bagatge que ha estat objecte de nombrosos estudis.

El treball d’Alfons Romero i Joan Rosal, La terrissa a Catalunya aporta una visió de conjunt d’aquest patrimoni material, presentada en funció dels centres de producció. Alfons Romero és president de l’Assocaició Catalana de Ceràmica, membre del consell de redacció del Butlletí Informatiu de la Ceràmica i ha publicat diversos treballs sobre els obradors de tenalles i gerres de diversos indrets de l’estat espanyol. Joan Rosal és vicepresident de l’Associació i també forma part del consell de redacció del Butlletí, ha investigat sobre ceràmica medieval i postmedieval, iha publicat treballs sobre diversos centres terrissers, ocupant-se també del lèxic dels oficis.

Amb una bona edició, visualment atractiva, els autors ens proposen un viatge per la terrissa de Catalunya, amb notes sobre les poblacions i els seus obradors i ressenyant peces representatives. Un recorregut plaent que des de l’admiració per la sobrietat altament estètica, com la defineixen, de les peces ens fa descobrir aspectes de la història. Un excel·lent recull de peces conservades en museus i en col·leccions particulars, la majoria antigues, però també alguna d’elaboració recent, amb un glossari final, biblografia i una relació de les institucions que compten amb aquests fons etnogràfics fan d’aquesta publicació un llibre de referència per a les persones interessades en el tema.

Cançons de Nadal

18 Desembre 2014

cannadal

Cançons de Nadal
Recollides a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya,
a cura de Ramon Vilar i Pilar López.
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014

El repertori musical constitueix un dels llegats patrimonials més significatius que la celebració del Nadal  ha aportat a la nostra cultura. Tonades i, també, cançons amb lletres que fan referència al naixement de Crist recreat per una visió popular que, partint de la narració evangèlica, aporta elements de proximitat i incorpora tradicions apòcrifes.

El volum recull una mostra dels resultats de la tasca realitzada per les missions de l’OCPC entre 1922 i 1936. Es tracta doncs de versions obtingudes de la memòria personal, en indrets concrets.

La selecció que té com a objectiu donar a conèixer a la societat actual aquest patrimoni. Uns temes que en l’actualitat, només en alguns casos, es conserven oralment i es transmeten en versions homogeneïtzades per influència de l’escola o el mitjans.

Hi trobareu des d’una cançó de Sant Nicolau, amb les inevitables referències a la mort del gall –«la gallina que encontramos/ manda el rei que la matamos»– del Maestrat, o una de fer cagar el tió, de la Segarra; a moltes cançons de pastors. No és un cançoner d’ús immediat però permet comparar versions, aportant materials valuosos per a estudis etnomusicològics o etnolingüístics. A més de les melodies nadalenques i els seus textos, la publicació inclou un estudi sobre les particularitats musicals i les vinculades al text. També mostra les fotografies dels informants, al costat dels documents corresponents.

Zoologia popular catalana

5 Juliol 2014

 

zoopopular

Cels Gomis i Mestre
Zoologia popular catalana
La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, 2014

Amb il·lustracions de David Granato i pròleg d’Emili Samper Prunera –autor de De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915)– es torna a publicar, després de més de cent anys, el recull de literatura popular, creences i jocs que Cels Gomis va aplegar en referència als animals. Mamífers, aus casolanes, ocells de bosc, rèptils o peixos, animals quotidians o exòtics, reals o fantàstics –més d’un centenar i mig– apareixen en les pàgines d’un llibre que reuneix aforismes i llegendes, mites i curiositats, corrandes i embarbussaments. La saviesa popular i la superstició es creuen en una visió del mónanimal que ens ajuda a conèixer com vivien i com pensaven els nostres avantpassats.

Cels Gomis és, com a folklorista del seu temps, excepcional pel seu rigor en la forma de treballar, anotant la procedència dels materials, destacant la importància de les variants en el treball de camp conservant les formes del llenguatge dels seus informants. Però també perquè el seu posicionament ideològic, llibertari, el deslliura de condicionaments per tractar creences religioses i supersticions, aproximant-se a la fantasia popular sense complexos i amb aquell punt d’ironia que caracteritza molts dels seus textos. En el pròleg, Emili Samper apunta el trets bàsics de la seva trajectòria biogràfica i reivindica la seva metodologia científica i el seu interès per les particularitats de la llengua que es parla en cada indret o viatjà.

L’edició actual, tot respectant el text de Cels Gomis, s’adapta a la normativa actual , regularitzant la puntuació o l’ús de majúscules i minúscules. Ha substituït la divisió provincial per la comarcal i inclou un índex topogràfic per facilitar la recerca del pobles i ciutats esmentades en el text.

 

Terra i pedra

17 febrer 2011

Alba Gros Santasusana
Terra i pedra: agricultura tradicional de secà
La Fatarella: Fundació El Solà, 2010

«Aquelles jornades dures, de sol a sol, treballant el camp amb l’ajuda de mules i rucs, traginant sacs amunt i avall, picant pedra i pujant portell, passant la pollegana una, dues i tres vegades per poder treure el màxim profit de la terra… són ja història passada, però han marcat el caràcter i la fisonomia d’un poble. És per això que per entendre el nostre paisatge i la nostra cultura és imprescindible conèixer les pràctiques agràries que es van mantenir vives fins a mitjan segle passat.»

Aquest és un llibre de divulgació. Per a divulgar tècniques tradicionals que havien format part de la cultura comuna, viscuda o propera, i que avui semblen coses llunyanes en el temps. La preparació del sòl, l’hort de secà, els cereals i les lleguminoses, els arbres fruiters, l’apicultura, les conserves, les construccions de pedra en sec aprofitant els materials a l’abast…, tot un tractat de recursos de subsistència diària que és bo conèixer, encara que sigui com un tast, per interpretar el món rural.

«Les paraules i les habilitats, sinó es transmeten de generació en generació es perden, i és aleshores que calen llibres com aquest», fruit d’un curs que va organitzar la Fundació El Solà a la Fatarella. Aprendre de nou la terra.

El cançoner de Nadal

20 Desembre 2010

Les cançons nadalenques constitueixen, probablement, un dels gèneres del repertori de cançons tradicionals més conegut en l’actualitat. Perduda la seva funcionalitat, han desaparegut de la pràctica quotidiana els cants de treball associats a tasques agrícoles o aquells que acompanyaven la realització de tasques quotidianes monòtones, les cançons de festeig, de ronda o de pandero… Però encara es conserven a la tradició oral –a banda dels goigs i altre repertori vinculat a la religiositat popular– algunes cançons de bressol, moixaines i joc infantils o –més enllà de les creences personals– cançons de Nadal que s’interpreten, amb major o menor fortuna, en llevants de taula, vetllades familiars o sopars d’empresa, per posar algun exemple.

El cançoner nadalenc, com qualsevol altra manifestació de literatura popular, presenta moltes variants en els temes. És cert, però, que la publicació de reculls, des de fa molts anys, i la reelaboració dels textos han contribuït a fixar determinades versions.

De cançoners nadalencs, se n’han publicat molts: recull de cançons aplegades pels folkloristes, adaptacions i recreacions d’autor o estudis etnogràfics sobre la tradició oral. Aquí en teniu un parell de mostres  dels que es poden trobar actualment a les llibreries, a tall d’exemple de les diferents aproximacions a aquest repertori:

Joan Amades,
Les cent millors cançons de Nadal

Barcelona: Edicions 62, 2009( Col·l. «labutxaca»)

Un clàssic del folklorista català més conegut. Fou editat, per primer cop, per l’Editorial Selecta, el 1949. Hi trobareu la major part de les cançons més populars del nostre Nadal. Hi trobareu una introducció sobre els costums d’aquest període –els cants a la missa del gall, pel carrer, les estrenes i captes infantils–  o la importància dels pastors com a referent simbòlic en la tradició nadalenca: «Les cançons de Nadal respiren un aire molt pastoral, tant en text com en la música», afirma Joan Amades, que ens ofereix majoritàriament versions de síntesi de les diferents variants, amb la música anotada, la major part de vegades, per Joan Tomàs, habitual col·laborador del folklorista. L’edició compta amb un índex de títols i de primers versos que facilita la localització dels textos.

Jaume Ayats,
Explica’m una altra cançó: Tió, Nadal i Reis

Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009

Una aproximació etnomusicològica, de divulgació, que no es limita a aplegar un seguit de cançons, sinó que ens explica els seus orígens, les particularitats de la melodia, el context en què s’han fet servir o, si s’escau, alguna curiositat referent a cada peça. Són quinze cançons –una tria personal de l’autor, que avisa, de bon començament, que no hi són totes ni les més conegudes– que ens apropen al coneixement d’aquest repertori tradicional d’una forma planera. Hi trobareu variants de les cançons del tió, El dubte de Sant Josep –un tema important en la nostra tradició–, El rabadà, Al vint-i.cinc de desembre, El noi de la mare o El dimoni escuat, entre altres.

Llibre per a llegir, aprendre, però sobretot per a fer servir. Com afirma Jaume Ayats, «si pot ser, que aquestes cançons siguin un incentiu o una provocació perquè feu sentir la veu amb ganes de cantar».