La chica danesa

David Ebershoff
La chica danesa
Barcelona : Editorial Anagrama, 2015
Panorama de Narrativas, 477

No diré que hi hagi llibres que passin sense pena ni glòria, però sí que la majoria de lectors els valora poc (a part d’uns quants que sí que hi saben veure el puntet). Aquest és el cas de La chica danesa. Publicat al juny del 2001, fins que no ha arribat a la pantalla gran, no ha despertat un interès més generalitzat. La segona edició va ser al novembre del 2015. O sigui que ha plogut bastant.

Jo no he vist la pel·lícula (els meus dies de cinema es van acabar) però en vaig llegir crítiques i també en vaig sentir comentaris. I, és clar, em va picar el cuquet de la curiositat. Els humans som així (per sort).

Tenint en compte que tot plegat passava cap al primer terç del segle XX, la història és ben actual i, salvant les distàncies, tots els problemes que l’Einar/Lili va tenir poden ser trasplantats al nostre segle XXI.

Però em pregunto si, ara, cap Greta seria tan comprensiva amb el seu Einar. A mi em sembla que no. Crec que els Einar actuals han de lluitar tots sols per esdevenir Lili.

Tirant enrere i considerant-ne les circumstàncies, crec que és d’admirar, i també és sorprenent, que en aquells temps algun metge tingués en compte aquests problemes i s’esforcés a solucionar-los.

Però tants sofriments ¿valien la pena? Tant de quiròfan, tantes convalescències llargues, tanta morfina cada dia… ¿per a què? Tant la Greta com l’Einar/Lili, el Carslisle, el Hans, l’Henrik, tots ballen aquest ball que va tenir un final incert. ¿De debò que calia? Llegiu i opineu.

Maria Pallach Estela