El passat 22 de desembre va morir Maria Pallach i Estela (Tarragona, 1939-Reus, 2021). Era néta d’un lliurepensador d’esquerres, enquadernador dels temps en que els oficis del llibre eren la punta de llança de l’obrerisme i el catalanisme. Un ofici que va continuar la seva mare, al seu taller del capdamunt de la Rambla Nova tarragonina. Ja des de jove, la Carme Estela Folch fou amb el seu home Carles Pallach Badia, una notable activista per la llengua –abans de 1939, amb entitats com Palestra o l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana– i el seu ús en tots els àmbits.
La seva relació amb la literatura li venia de jove, amb una biblioteca familiar, amb desenes de títols –molts d’ells acuradament enquadernats pel seu avi o la seva mare– a l’abast.
El 1961, en la primera convocatòria d’exàmens de la Junta Assessora per als Estudis de Català va obtenir el títol de professora de català. Fou pionera en els cursets per correspondència adreçats a persones que residien en pobles del Camp i que no podien accedir a les classes presencials a la ciutat de Reus, on va venir a viure, amb els seu home, Isidre Fonts Masdéu, nascut a la Selva del Camp.
Com a escriptora, la seva obra poètica encara resta pràcticament per publicar, tot i haver guanyat premis a diverses poblacions. El novembre de 2009, dins el cicle «De tu a tu», Bravium Teatre va organitzar una lectura dels seus poemes. Va col·laborar també en les activitats del col·lectiu «Reusenques de lletres», presentant el 2013 el seu primer llibre. Participava activament en els clusb de lectura de les Biblioteques Municipals de Reus i de poesia del Bravium i Òmnium Cultural del Baix Camp.
Bibliotecària titulada – estudià a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona entre 1957-1960– exercí de llibretera a la Llibreria Gaudí fins que es va jubilar al 2009. La llibreria va nèixer el 1965 com a projecte d’un grup de persones de Barcelona i de Reus que volien que la ciutat comptés amb un establiment dedicat a les publicacions en català i la difusió de la cultura del país. Ben aviat, però, la llibreria hagué de tirar endavant des de l’esforç personal esdevenint la botiga familiar que avui continuen dues de les filles de l’Isidre i la Maria.
Lectora infatigable, devoradora de llibres i crítica d’allò que llegia. Va difondre novetats literàries en ressenyes i recomanacions de paraula, a la mateixa llibreria i no s’estava de fer valoracions crítiques, més enllà de l’estricte fet de vendre llibres. Aquest blog recull alguna de les ressenyes crítiques que va fer en aquests darrers anys.
Comptava amb una considerable biblioteca i ja va donar tot el seu fons sobre feminisme a Ca la Dona de Barcelona.
Fou un activa defensora de l’escola catalana. Amb la seva amiga, la pedagoga Àngels Ollé –la senyoreta Àngels, que li deia, «com a mare de tres filles educades a la seva escola»– explicava com ella i l’Isidre van arribar a Reus el 1964 i van saber d’una «escola nova, amb gent amb moltes ganes de treballar, gent jove que semblava que volien fer una escola com l’enyorada del temps de la República i en català, és clar, això per damunt de tot», com era la Mowgli, avui integrada a la xarxa pública.
Sempre interessada en el coneixement, col·laborà amb entitats i seguia puntualment conferències i presentacions a Carrutxa, el Centre de Lectura o l’Arxiu de Reus. Sense oblidar la seva passió pel cinema i la seva implicació en campanyes de reivindicació política, social i ciutadana.
La Maria ha deixat petjada com a dona de lletres, de llibres i de cultura.
.
Ca l'Isidre 