Llibres del 2013

Un any de bones i no tan bones lectures és difícil de resumir amb uns quants títols. Però, com que ja no comento les lectures que no m’han agradat o que no he pogut pair, m’és bastant fàcil fer-ne la tria.

M’agrada llegir amb tranquil·litat; per això, llegeixo tant a Albarca, el nostre paradís familiar. Les hores pasades llegint a redós del Montsant són incomparables. I em sembla que fins i tot els llibres m’hi entren més de pressa.

Aquesta llista dels llibres que més m’han interessat enguany és com un divertimento personal. Bé, res més, i amb totes les esperances posades al novembre del 2014, us deixo fins a l’any vinent.

Ah!, i bones festes!
John Williams. August. Edicions 62.
Per llegir el diari de la Júlia.

Edmund De Waal. Una llebre amb ulls d’ambre. Una herència oculta. Quaderns Crema.
Per quedar impactat.

Albert Sánchez Piñol. Victus. Edicions La Campana.
Per saber.

Joan F. Mira. El tramvia groc. Editorial Proa.
Per assaborir-lo.

Toni Orensanz. L’estiu de l’amor. Editorial Amsterdam.
Per distreure’ns.

Pere Rovira. Les guerres del pare. Editorial Para.
Per passar una bona estona.

John Williams. Butcher’s Crossing. Edicions 62.
Per reflexionar.

Roger Vilà Pedró. Marges. Editorial Barcino.
Per conèixer aspectes diferents del Priorat.

Pere Audí. Malanyet. Edicions de 1984.
Per conèixer encara més aspectes diferents del Priorat.

Joel Dicker. La veritat sobre el cas Harry Quebert. Edicions La Campana.
Per quedar sorprès.

Maria Pallach i Estela

El tramvia groc

Joan F. Mira
El tramvia groc
Col. A Tot Vent, 600
Barcelona: Proa, 2013

Aquest home, en Mira, estima la terra, està enamorat del seu país, no ho dissimula gens. Ans al contrari. L’horta de València! Llegint-ne les descripcions, sembla talment que la vegis, i et pots fer un bon embull, quan descriu les feines i les eines dels llauradors, els llenyaters, els carreters, els tramviaires…

Quan parla de la seva terra s’entusiasma, però s’omple de melangia quan explica les menudeses d’una vida totalment esborrada. És d’un enyor tan profund, un enyor de l’Arcàdia perduda, un enyor que fins i tot arriba a fer mal.

I quan comença a parlar de la família, és per perdre-s’hi, perquè són molts i els anomena i els descriu que és com si els vegessis: «I enmig d’aquests espais tan terrenals, amb tants entorns i tantes companyies, la meua vida pujava a poc a poc, per acumulació de peces, com puja una construcció feta de blocs de fusta de colors, del joc que en dèiem “arquitectura”.»

Un Mira sempre és un Mira.

Maria Pallach i Estela

L’estiu de l’amor

Toni Orensanz
L’estiu de l’amor
Barcelona: Ara Llibres, 2013

Ahir dimecres 18, es va presentar al Centre d’Art Cal Massó de Reus laúltima novel·la de Toni Orensanz. La presentació va anar a càrrec del periodista Josep Baiges. Toni Orensanz és escriptor, periodista i guionista, que ha publicat aportacions tan interessants al que podiem anomenar periodisme de recerca històrica com L’òmnibus de la mort: parada Falset (2008) o el recull de relats breus El falsari (2010). També ha escrit peces teatrals i amb L’estiu de l’amor s’estrena com a novel·lista. Aquesta és el comentari del llibre que n’ha fet la meva mare:

«Toni Orensanz, aquesta vegada, ens posa, a les mans, una novel·la. El quid de la qüestió és l’estada que Pablo Picasso i la seva companya Fernande Olivier van fer a Horta de Sant Joan l’estiu de 1909.

Sembla que l’autor s’ha volgut divertir i de retruc distreure als lectors. Per tant, és un llibre distret i divertit que es llegeix en un tres i no res. És una mica l’explicació de com dues forces de la naturalesa, com ara Picasso i la Fernande, revolten la vida tranquil·la —o sigui, avorrida— de la gent del poble. En el ball de personatges hi ha presents fins i tot les forces vives: el rector, la Guardia Civil, el governador, el metge, el fals apotecari, les beates… Ah!, i també els anarquistes, que no podien faltar per posar-hi una mica d’intriga.

Fa de bon llegir.»

Maria Pallach i Estela

La Cartoixa a Catalunya

Ezequiel Gort Juanpere,
La Cartoixa a Catalunya. Espiritualitat i senyoria
Barcelona: Rafael Dalmau, ed.
Col·lecció Episodis de la Història, 358

L’amic Ezequiel Gort, prou conegut pel seus treballs a l’entorn de la cartoixa d’Escaladei, acaba de publicar La Cartoixa a Catalunya. Espiritualitat i senyoria, editat per Rafael Dalmau. Un text breu, ajustat a les característiques de la col·lecció, que ens apropa a l’orde cartoixà, present al nostre país des de temps medievals i que té la singularitat de reunir en una mateixa pràctica l’eremitisme i la vida cenobítica, ja que els seus membres viuen en la solitud de la seva cel·la, en silenci, però es troben en determinades estones del dia per a fer vida comunitària, sense trencar el silenci, llevat de moments puntuals.

Des de la seva fundació per  Bru de Colònia –,el 1084– prop de Grenoble, l’orde arribà Catalunya, on Escaladei, el 1194, fou la primera cartoixa de la Península. Gort ens parla de la vida cartoixana i de l’expansió de l’orde pel país –Sant Pol,  Sant Jaume, Portacelli, Valldemossa– i especialment de Montalegre, que ha arribat fins al present, habitada per una comunitat d’onze religiosos. El decret de 1835 va suposar la desaparició de l’orde cartoixà a l’estat i la destrucció d’Escaladei, que fou saquejat durant mesos –i anys, a la recerca de suposats tresors– després de la fugida dels religiosos, al juliol d’aquell any. L’orde va retornar a Catalunya el 1867, a Montalegre, i el 1872 van arribar a Tarragona on va obrir una destil·leria per a la producció del conegut licor «Chartreuse».

En l’actualitat, Escaladei mostra una petita part del seu antic esplendor i permet apropar-se a les característiques de la vida cartoixana a partir de la reconstrucció d’una cel·la, el 1998, i més recentment –aquest 2013– del claustre menor, el capítol i el refetor.

L’editor i l’autor, aquest dijous, a la llibreria

Ezequiel Gort, arxiver municipal de Reus, té una àmplia producció bibliogràfica, entre altres temes, sobre la història del Camp de Tarragona i el Priorat. És autor d’Història de la Cartoixa d’Escaladei i d’Escaladei. La Cartoixa de Montsant, publicada per Migdia dins la col·lecció «Llibres de la Carxana».

Un estoig amb dues obres imprescindibles: Llach, Martí i Pol

[Estoig Nadal 2013:]
Lluís Llach, Estimat Miquel (Empúries)
Miquel Martí i Pol, Llibre d’absències (Edicions 62)

Aprofitant les festes de Nadal que s’acosten, us voldríem recomanar un estoig que ens ha arribat a les mans amb dues obres imprescindibles: el Llibre d’absències, de Miquel Martí i Pol, i l’Estimat Miquel, de Lluís LLach.

De Martí i Pol, poques coses en podem dir a aquestes alçades, però en el desè aniversari de la seva mort i en aquesta època de l’any, en què les pèrdues personals se’ns fan encara més feixugues, el seu llibre ple de tristesa, però amb un to ple d’optimisme molt clar, és un cant a la vida i ens pot donar una mica d’esperança. Lluís Llach ens va entusiasmar i sorprendre en el seu debut com a novel·lista. A Estimat Miquel ens fa reflexionar sobre l’amistat, la poesia, els records, la política… la vida, en definitiva.

«Que tot està per fer i tot és possible»

I ens ho crèiem. De veritat. Bé, però això són figues d’un altre paner.

Penso que quasi tots els que llegiran aquest comentari han sentit i escoltat la majoria de les cançons i melodies que van sorgir de la col·laboració entre aquests dos homes de la nostra terra. En Lluís Llach, en aquest llibre, amb un títol tan senzill com sentit, ens explica com treballaven, i, a part d’això, ens fa sentir partíceps de la gran afinitat i compenetració que hi havia entre tots dos. Com s’estimaven es nota en cada pàgina, en cada comentari, en cada treball acabat… Crec que l’autor ens ha posat a les mans, perquè el llegim, un tros molt íntim de la seva vida, i li n’hem d’estar agraïts.

El llibre, a estones, és una mica feixuc per a qui pot no estar acostumat al procés de creació tant de la poesia com de la música. Tot i així, és una molt bona lectura, a estones divertida, a estones tendra, a estones nostàlgica, però sempre amarada d’una sensació de cosa molt viscuda i molt sentida. Que surt de molt endins, vaja.

Siguem patriotes i acabem amb paraules d’ambdós:

«Serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills»

Un bon regal de Nadal.
Un molt bon regal.

Maria Pallach i Estela
Aràntzazu Fonts Pallach