Un laboratori de les idees

Dolors Marín i Salvador Palomar
Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees
Reus: Migdia Serveis Culturals, 2010 (Carrutxa / Col·l. «Les veus del temps», 2)

Joan Montseny (Federico Urales) i, menys coneguda, Teresa Mañé (Soledad Gustavo) són dues figures cabdals en la història dels moviments socials del segle XX a l’Estat espanyol. Propagandistes, difusors dels ideals llibertaris, referents de l’anarquisme peninsular, escriptors i editors de revistes i col·leccions de novel·les populars de notable èxit, i pares de Frederica Montseny Mañé, històrica dirigent de la CNT.

Aquest llibre no és, però, una biografia. Escrit a l’entorn del centenari del naixement de Frederica Montseny, el 2005, vol apropar-se a la parella Montseny Mañé des de la proximitat geogràfica –Joan Montseny va néixer a Reus i Teresa Mañé fou la primera mestra d’una escola laica de la ciutat– en el seu vessant d’educadors, en la seva etapa com a mestres a Reus fins que en foren foragitats per la repressió. I a la família Montseny Mañé, Frederica inclosa, com a marc d’experimentació de noves formes de vida –el falansteri–, d’idees i de projectes editorials. Un viatge per la història del primer terç del segle XX que acaba amb l’esclat de la Guerra Civil, la revolució que no va poder ser –viscuda des de la vellesa– i la marxa a l’exili. Amb un retorn explícit als orígens –per part de Joan Montseny– que combina, en els últims anys de la seva vida, l’activitat com a publicista amb la tornada a l’educació, participant en les sortides al camp de les agrupacions llibertàries o assistint a les colònies escolars organitzades per la CNT reusenca durant la guerra.

El llibre ens parla, doncs, de la importància de l’educació i la cultura per al moviment llibertari, un àmbit en què Dolors Marín n’és reconeguda especialista, i, alhora, omple, sense cap voluntat d’exaltació hagiogràfica, un buit de coneixement sobre uns reusencs no menys importants en la història col·lectiva que altres –més ben considerats i reconeguts pel poder– i sobre una ciutat on, al tombant del 1900, bullien les idees de transformació social, el lliurepensament i el laïcisme.

Publicat per primera vegada dins la col·lecció de l’Arxiu Municipal de Reus, aquesta segona edició esmena algunes errades i amplia lleugerament la informació, a partir de fonts locals, així com algun testimoni de persones que, en la seva infantesa, van conèixer Joan Montseny.