Daniel Galera,
Barba xopa de sang
Barcelona: L’altra editorial, 2014
«Però la vida és el resultat del
que hem fet.»
El correu electrònic que vam rebre a començament de maig, de part de l’Eugènia Broggi, recomanant-nos de llegir aquest llibre de la seva editorial, em van fer agafar ganes de fer-ho. M’hi vaig posar. I ja l’he acabat. M’ha durat uns quants dies, i m’ha deixat una mica perplexa.
És la història d’un home que busca la seva identitat. Tan senzill i tan complicat com això. És una novel·la, tota ella, amarada de poesia, amb unes descripcions de la naturalesa que deixen bocabadat. I la gent, els llocs, els bars, les festes, l’ambient, les tavernes…
Ara penso en les balenes… Quan ens les descriu, quan ens en parla, és com si les estiguéssim veient, com si el seu sortidor estigués a l’abast dels nostres ulls.
En la recerca, difícil, del seu avi, pregunta i pregunta, i no li donen resposta quasi mai. Sembla com si els parlés d’alguna cosa que els molesta, fins al punt de fer-los mal, o de fer-los sentir mala consciència. Perquè i tant que sí que el coneixien, el Gauderio, el seu avi. Però no el volen recordar, perquè és part del seu passat, el d’ells, el dels habitants d’aquesta platja idíl·lica: Garopaba.
Però ell, tossut com és, arriba fins al final, i quasi que hi deixa la pell. Però ell i la gossa (també protagonista de la història) se’n surten. ¿És potser, després de tot, un cant d’esperança? Podria ser ben bé així, em sembla.
Si us agraden les bones descripcions de paisatges, els diàlegs ràpids, les històries una mica diferents, llegiu-lo. I jo agraeixo, a la directora de l’editorial, que me’n fes agafar ganes.
Maria Pallach i Estela
Ca l'Isidre 