Fragments d’interior

Mataró Ràdio ha preparat per aquest estiu un nou programa dedicat al món dels llibres. Un tomb per algunes llibreries del país «per poder parlar –expliquen– sense presses, amb llibreters molt diversos. Tots ells ens explicaran la seva història, anècdotes de les seves botigues i ens guiaran per les pàgines de la literatura que ells recomanen.» Podeu seguir l’experiència des del seu bloc.

Un espai de llibertat

Josep Pujals i Carraté publica, el número 44 ( juliol de 2011) de la revista «Lo Pedrís» un article dedicat a la trajectòria del meu pare i de la llibreria. A partir de records personals – Josep Pujals va conèixer al meu pare en una reunió de treball del Congrés de Cultura Catalana i ha sovintejat la llibreria– parla de La Gaudí com «un punt de trobada per a tot aquell jovent que, en la mesura de les nostres possibilitats, conjuminàvem les obligacions quotidianes amb l’activisme sociocultural, aprofitant qualsevol petit marge de maniobra o alguna petita escletxa que deixava el tardofranquisme, per esbotzar-lo i accelerar l’assoliment d’unes llibertats que ja s’albiraven.»

El divendres passat, 8 de juliol, el meu pare va participar en una conversa a Vilaplana amb Xavier Joanpere i Joan Masdéu, Construir Catalunya des de Vilaplana, un compromís de cada generació, en el marc de les jornades culturals que organitza la Casa de Cultura. L’Isidre va explicar la seva experiència de difusió cultural, anant pels pobles, de com els grups locals que organitzaven la diada de Sant Jordi anaven a buscar els llibres i com, tot plegat, funcionava a partir de la confiança mútua. De la cultura com a compromís, construïda des del poble.

Potser escrits com aquest –justifica l’autor– potser actes com aquest, en un país normal serien potser només exercicisde memòria del passat. Però mentre Catalunya estigui sotmesa, diu Josep Pujals, a una classe política com la que mantenim, caldrà seguir comptant amb les iniciatives personals, nedant en solitari i molts cops contracorrent, que fan possible que tots puguem aspirar a viure amb plenitud algun dia.

Pa, crosta i molla

Assumpta Montella
Pa, costa i molla. La guerra civil vista per les dones de les Garrigues.
Lleida: Pagès editors, 2011.

Fa un parell d’estius, quan recollíem testimonis per a la nostra recerca sobre el pas del front de guerra per la serra de Montsant, vam aplegar algunes històries properes a les que recull Pa, costa i molla, sobretot pel que fa als bombardeigs o als últims dies de la guerra.

L’interès d’aquestes publicacions és que ens apropen a la memòria personal, «les històries menudes de persones anònimes que no surten als manuals», com en diu l’autora, que humanitzen i fan més propera la visió de conjunt. En aquest cas, es tracta d’històries de dones. «La història sempre l’escriuen els homes, normalment els que guanyen les guerres, poques vegades, els que les perden, però mai l’escriuen les dones… perquè elles són invisibles.» No cal més justificació.

Lluny de la descripció de les estratègies militars i de l’èpica de la batalla, el llibre ens aproxima a la Guerra Civil en un territori proper i amb ulls de dona.