Des de 1965

Fa uns quants dies la llibreria ha fet 45 anys, una xifra que no és gaire rodona per a fer commemoracions, però que potser es mereix quatre ratlles. L’aniversari és possible perquè el meu pare, l’Isidre Fonts, hi va posar la banya i la va tirar endavant, no sense grans esforços ni sacrificis, convençut que calia una llibreria on es poguessin trobar llibres en català, sobretot, però també on poder trobar les novetats editorials, no poques, que anaven sortint aquells anys. Voluntat de servei al país, en la llengua, i de servei al territori, posant a l’abast de la gent de Reus i les comarques properes uns llibres que, d’altra forma, potser calia anar a buscar a Barcelona. El meu pare, a començaments dels anys seixanta hi era a Barcelona, tenia coneixences i contactes que va voler posar al servei d’un projecte fet a casa, a la seva comarca. L’acompanyà des dels primers anys la meva mare, bibliotecària i filla d’una enquadernadora compromesa amb els llibres i amb el país, néta d’enquadernador i llibreter, tant que es pot dir que va neixer entre llibres.

Després de la jubilació dels meus pares, som la meva germana i jo mateixa qui portem la llibreria. Em pregunto que resta d’aquella llibreria compromesa i permanentment sospitosa, en temps del franquisme, per a les autoritats. D’aquell ambient de trobada, de conversa, de debats inacabables, a cops de conspiració d’anar per casa, que hi havia en temps del meu pare. Potser els temps han canviat –l’Isidre us diria que no tant– però m’agrada pensar que la llibreria continua com sempre amb aquella voluntat de servei al país i al territori, com a punt on trobar aquelles edicions locals que compten amb poca difusió, alhora que el darrer èxit editorial. Col·laborant amb entitats del Baix Camp i el Priorat. També com un lloc on es deixa informació sobre activitats culturals i campanyes reivindicatives. La llibreria ha fet 45 anys i nosaltres hi seguim treballant cada dia, procurant fer la feina tan ben feta com podem.

El Falsari

Toni Orensanz,
El  Falsari
Cossetània edicions, març del 2010

Tots els pobles són plens d’històries en l’orígen de les quals, gairebé sempre, resulta impossible discernir que hi ha de cert o que hi ha de rematadament fals. No obstant això, s’expliquen i es tornen a explicar, ben amanides fins a consagrar-se coma veritats majúscules que, a poc a poc, acaben formant part de la nostra realitat personal i col·lectiva més sòlida.

Toni Orensanz, falsetà, és periodista. Té publicats llibres com Passió, sang i oblit (Carrutxa, 2003) i, el més conegut, L’òmnibus de la mort: parada Falset (Ara Llibres, 2008).

Podeu llegir el comentari del Salvador Palomar al seu bloc

Els llibres del premi Sant Jordi

Ahir vaig assistir a un dinar de presentació, als llibreters, dels llibres de l’editorial Proa de Xavier Bosch, Se sabrà tot –Premi Sant Jordi 2009– i d’Albert Llimós, La dona que fugia de la boira –finalista del mateix premi. Sempre és positiu conèixer els autors, et transmeten molt sobre els llibres que després pots comunicar als que s’interessen, a la llibreria. En aquests temps d’abundant informació digital, s’agraeix la presència i la conversa directa amb les persones.

Situada en la Barcelona de la bombolla inmobilària, Se sabrà tot és una novel·la que parla de premsa, poder i política. Una novel·la protagonitzada pel director d’un diari que topa amb el seu editor i acaba dimitint –Bosch va deixar  la direcció del diari Avui, fet que genera paral·lelismes entre la novel·la i l’experiència personal de l’autor– i que parla de la manca de llibertat amb que es troben les persones per desenvolupar la seva feina, especialment, la manca de llibertat dels periodistes, un ofici amenaçat. Xavier Bosch ha estat, a més de director del diari Avui, cap de programes de RAC1. Actualment, presenta el programa Àgora a TV3.

Albert Llimós treballa a Ràdio Barcelona (SER) i a ONA FM. La dona que fugia de la boira és la seva primera novel·la. La protagonista, orfe de mare, queda embarassada de jove i deixa el seu poble per marxar a Lleida on patirà les conseqüències de la Guerra Civil. El seu camí continua cap una Barcelona convulsa, amb les ferides encara obertes per la guerra… És una novel·la tendre, un homenatge a les dones que han viscut temps difícils  i una crida a tirar endavant, malgrat les situacions adverses. La Teresa és una dona que lluita, que aconsegueix redreçar-se després de cada caiguda. Una heroïna anònima del segle XX.

Ho torno a provar

Enguany, hem tingut un hivern molt llarg i fred. Com també ho ha estat aquest començament d’any en que ens han deixat diferents persones. Persones massa joves, algunes formaven part del meu paisatge humà des de feia molt de temps. Aquests fets sempre et fan trontollar i et desequilibren els esquemes. El temps va passant i has d’anar continuant.

Ara que ja sembla que la primavera es va acostant es el moment també de despertar tal i com ho fa la natura. Després d’un primer intent, poc reexit, em proposo activar  de nou aquest bloc. De temes no en manquen, però de feina també n’hi ha molta. A veure si me’n surto.