Postals de Falset

Albert Arnavat (dir.), Carlos Teixidor
Postals de Falset. Catàleg de targetes postals il·lustrades de Falset, 1900-1939
Falset: Diari del Priorat, 2010

Hi ha poblacions que compten amb un repertori considerable de postals. El treball d’Albert Arnavat, resultat d’una recerca que ha comptat amb la col·laboració d’entitats, col·leccionistes i molts particulars, fa evident que Falset n’és una. L’edició com a postal és un recurs de comercialització de les fotografies i, per això, reflecteixen molts cops els aspectes col·lectius de la vida dels pobles, com ara les festes. Les postals recullen, però, només una part de la realitat: aquella que atreu al fotògraf i que es susceptible d’interessar posteriorment al públic. Per això la postal és objecte d’estudi per ella mateixa.

L’edició d’un llibre com aquest genera un corpus de materials gràfics de gran interès per al coneixement de les formes de vida del passat i, alhora, desperta records i emocions entre les persones que, des de la proximitat geogràfica o familiar, han viscut o han conegut aquells moments que les postals mostren. Com diu Toni Orensanz al pròleg, el llibre «no és una simple compilació d’imatges de cara a elevar l’autoestima i l’orgull local. És molt més que això. Perquè també ens permet entendre el context del postalisme en aquest país i com totes les coses (fins i tot les postals més naïf) tenen un perquè que val la pena de comprendre».

El llibre, editat pel Diari del Priorat, publicació que va aparèixer el setembre de 2009, reprodueix i analitza totes les postals localitzades de la vila. L’obra s’estructura en tres parts. La primera, «Panoràmica sobre la targeta postal», de Carlos Teixidor, aporta la informació i interpretació general sobre el desenvolupament tecnològic, social i cultural de la targeta postal. A la segona part, «Postals des del passat, postals per a la història», d’Albert Arnavat, s’exposa el resultat de l’anàlisi i catalogació de les postals de Falset. Un text orientat a resseguir la història de l’afició cartòfila a la vila, a la identificació dels fotògrafs autors de les imatges, dels editors de les postals, de les impremtes, i de les dates d’edició i circulació. Dades bàsiques per a la catalogació cartòfila amb les quals poder situar qualsevol postal local. La tercera part la composa el «Catàleg de postals» pròpiament dit, la descripció i reproducció sistematitzada de totes les sèries de postals il·lustrades de Falset conservades, des de la més antiga, del 1900, fins a la fi de la guerra civil, el 1939, el·laborat per Albert Arnavat.

Sigui per l’emoció de la proximitat geogràfica o familiar, l’interès de conèixer el passat, el valor estètic o documental de les imatges recollides, aquest és un llibre que pot interessar a força gent.

Francesc de Borja



Josep Piera
Francesc de Borja. El duc sant
Barcelona: Edicions 62, 2009
(Premi Joanot Martorell 2009)

La celebració aquests dies a Gandia dels cinc-cents anys del naixement de Francesc de Borja m’ha fet recordar que tenia el llibre a mig llegir i l’he recuperat i acabat.
La vida del duc de Gandia fou marcada pel seu llinatge, ja que era besnét d’Alexandre VI i Ferran el Catòlic. Amb uns avantpassats com aquests, la seva trajectòria havia de ser absolutament genial. I ho va ser. En la seva vida no hi va haver grisos, tot era o blanc o negre. Feu-vos-en la idea: estem parlant d’un personatge del segle XVI hereu d’un ric ducat del regne de València i de la nissaga romana dels Borja.
L’autor ha construït una biografia molt distreta que es llegeix talment com si fos una novel·la. I és que la vida del duc sant ho va ser, amb matisos bons i dolents. Tota la història de la seva infantesa, joventut, matrimoni, la fillada, és agradable, però quan es comença a fer més i més interessant és quan es posa en contacte amb Ignasi de Loiola i tota la gent de la Companyia de Jesús. Tot el suc que els jesuïtes li van treure és increïble, i com el van fer anar d’un lloc a l’altre per tal de recaptar diners, malalt com estava, no té nom. I ell que només es volia dedicar a l’oració!
Un llibre apassionant.

Maria Pallach Estela

Les dones britàniques a la Guerra Civil

Angela Jackson
Las mujeres británicas y la Guerra Civil española
València: Publicacions de la Universitat de València, 2010

Aquest és un llibre que ens parla de dones en una situació excepcional, de joves britàniques que van venir com a voluntàries per a servir en unitats mèdiques durant el conflicte de 1936 a 1939. Las mujeres británicas y la Guerra Civil española és la tesi doctoral d’Angela Jackson (British Women and the Spanish Civil War, Ed. Routledge, 2002), que ara surt en castellà, publicada per la Universitat de València. Per mitjà de relats personals, de memòria oral o escrita, aquest llibre ens apropa al paper de les dones britàniques que van participar en la Guerra Civil, les seves motivacions, la forma d’implicar-s’hi i les conseqüències que va tenir aquesta implicació en les seves vides.

Angela Jackson viu actualment al Priorat, impulsant, des de l’associació «No Jubilem la Memòria», la recuperació de la memòria dels brigadistes internacionals que van participar a la Guerra Civil, fent estada a la comarca, lluitant i morint al front de l’Ebre. Ha publicat Més enllà del camp de batalla: testimoni, record i memòria d’una cova hospital en la Guerra Civil espanyola (Cossetènia Ed., 2004) i, més recentment, Els brigadistes entre nosaltres. Pròleg i epíleg a l’última gran batalla de la Guerra Civil espanyola (Cossetània Ed., 2008), ambdós publicats en versió anglesa per Warren & Pell.

D’abril a maig

Amb força més calma que la setmana passada, aprofito aquesta primera tarda de maig amb pluja per tornar al bloc.

El 23 d’abril responia a una pregunta d’una periodista de Canal Reus TV sobre com ens ho fem per saber quins llibres hem de portar a la plaça del Mercadal, explicant que Sant Jordi suposa, a banda d’una diada de molta feina i un volum de vendes important, dos mesos de feina abans i un després. Pot semblar que això d’anar al Mercadal és carregar llibres i prou, però hi ha una feina considerable per triar quins són els títols que has de tenir a la plaça –nosaltres, en portem només en català– i en quina quantitat. Abans cal fer les comandes i empaitar les distribuïdores que es retarden, emprenyar-se perquè hi ha llibres que són èxits de venda a Barcelona i que a Reus no han arribat… Passat Sant Jordi, fer les devolucions i posar ordre al fons.

El 23 d’abril és la gran festa del llibre i de la cultura, i a Reus crec que tenim plenament consolidada la diada amb el nou recorregut pels carrers del nucli antic, entre el Mercadal i les Peixateries. Jo, personalment, no vaig poder veure l’efecte que feia la plaça del Castell, ni el moviment de gent que donava el tomb a la prioral, però els meus companys de Carrutxa em comentaven que no va ser un no parar en tot el dia. Llàstima de la pluja que va deslluir el final de la diada. Va ploure tard –en un altre moment hauria estat pitjor–, però a última hora és un moment que no hi ha tanta afluència de gent, es pot mirar amb més tranquil·litat i va bé per als que treballen en botigues. L’aigua va impedir, però, les enceses del drac de Reus i del de Santa Fe del Penedès, convidat per Carrutxa, i la celebració del concert que havia programat la plataforma Reus Decideix.

Perquè enguany no va ser un Sant Jordi qualsevol. A dos dies del 25 d’abril, la diada fou important per fer difusió i recollir vot anticipat per a la consulta del diumenge. La parada del Reus Decideix que teníem al costat era un no parar i nosaltres, que prou feina teníem, amb les nostres samarretes ja ho dèiem tot. El 25 d’abril era a una taula del barri Sant Josep Obrer. Al vespre, al Centre de Lectura, participava de l’emoció del moment. La consulta ha estat molt important, no només pels percentatges, sinó per la capacitat de mobilització i les energies que ha aplegat. La feina dels responsables de la Plataforma ha estat excel·lent i el caliu que s’ha creat costarà d’oblidar.

Aquesta setmana hem continuat repartint els retallables amb els personatges de la llegenda de Sant Jordi que va editar Carrutxa, amb la col·laboració de la llibreria. L’entitat en va repartir més de 2.000, però aquests dies encara hi ha molta gent que li fa gràcia tenir-ne un. Els anirem donant fins que s’acabin.