Un dels trets característics de la cançó tradicional és la seva funcionalitat. Es cantava acompanyant la feina, dansant, jugant, bevent a la taverna, per festejar les noies o fer burla dels nois. Perduda la funció, moltes d’aquestes cançons van desaparèixer de la pràctica quotidiana. De l’antic repertori de tradició oral, en perviuen, aquí i allà, mostres, sobretot, en dos àmbits: el joc dels infants i la religiositat popular. Encara avui, podeu visitar algun poble del Priorat, el Divendres Sant, per plaer d’escoltar encara antigues formes de cant.
Jaume Ayats, Anna Costal i Iris Gayete acaben de publicar Cantadors del Pallars, un llibre –acompanyat de dos discs, amb enregistraments i un documental– que ens apropa als cants religiosos de tradició oral al Pirineu. Al repertori –cants, la majoria en llatí, a veus– i, sobretot, als cantadors. Cantar, expliquen, era una expressió clau en la vida col·lectiva d’un poble, en les festes assenyalades que fitaven l’esdevenir cíclic del temps. Els festanals, com en diuen al Pallars, representaven el trencament en la monotonia de la vida diària, eren un dia de reunió familiar i del veïnat. Els actes religiosos eren punt de trobada. Els cants eren interpretats pels homes i valorats per les dones. Ser cantador implicava prestigi social, no només formar part de les veus de fons a l’església.
Publicat a El Punt, 23/08/2010
Jaume Ayats, Anna Costal i Iris Gayete
Cantadors del Pallars. Cants religiosos de tradició oral al Pirineu/ Religious Chants of the Oral Tradition in the Pyrenees.
Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2010
Col·lecció «Toc de Gralla», 3
Inclou CD àudio i el DVD «Cants religiosos tradicionals a l’Alt Pirineu» amb un documental d’Aleix Gallardet.
Ca l'Isidre 