El fet que el Papa de Roma qüestioni històricament la presència del bou i la mula al pessebre, els ha fet, enguany, una mica protagonistes del nostre Nadal. De fet, el pessebre és una representació popular que vincula els fets del naixement de Jesús a la cultura popular dels països que el tenen al seu costumari. Bou i mula a banda, no són poques les figures del pessebre popular que presenten anacronismes o són, senzillament, inversemblants a la Palestina de l’any zero –o entre 6-4 aC per a ser més exactes.
El bou i la mula han estat, doncs, aquestes festes, motiu del missatge nadalenc a l’aparador de la llibreria:
«FILL D’UNA MARE PRIMERENCA
I AMB UN PARE VELL I TREMOLÓS
EL NEN S’ESTÀ DINS DEL PESSEBRE
PERÒ TÉ FRED I TROBA A FALTAR QUELCOM.
NO TÉ A LA VORA NI EL BOU NI LA MULA
QUE L’ESCALFAVEN AMB EL SEU ALÈ.
ON SÓN LES DUES BÈSTIES AMOROSES
QUE HAN DE VETLLAR EL SEU SON D’INFANT?
DESPRÉS DE MÉS DE DOS MIL ANYS D’HISTÒRIA
ALGÚ ELS HA VOLGUT TREURE DEL CORRAL,
ALGÚ A QUI FA NOSA LA SENZILLESA
D’UN BOU I D’UNA MULA AL SEU COSTAT.»
Un poema de la Maria Pallach i Estela, que també va oferir –a la família, en el dinar del dia de Nadal– una selecció de textos, fragments on apareixen el bou i la mula, i que ara volem compartir amb vosaltres:
NADAL SENSE BOU I SENSE MULA (fragments)
«Ambdós l’acaronen
(Jesús somriurà),
i el bou i la mula
l’adoren postrats.»
(Ramon Muntanyola, Imatges sagrades)
«Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.»
(Marià Manent, Rondalles del bou)
«El bou recula
poquet a poc.
—Decanta’t , mula
per fer-li lloc.—»
(Guerau de Liost, Poema de Nadal)
«De rous lunars que amaraven
La palla, l’ase i el bou,
Quan una Verge era mare
D’un infant que ens dava el nom.»
(J.V. Foix, Nova Balada del Cap de Creus)
«Doneu-nos, Senyor,
ser bou i ser mula
que és feina pacient
i bella constància
i esforç permanent
i sense arrogància.
Que el Nadal, Bon Déu,
ens faci ser bou,
que enfonsa la rella
i mai no diu prou.
Que el Nadal, Bon Déu,
ens faci ser mula,
que ho carrega tot
i és bèstia tossuda.
La mula i el bou
es guanyen el sou.»
(Esteve Pujol, El pessebre)
«Què fas, natalici sagrat,
entremig de bou i mula i en un lloc empudegat?
És que Déu ja no té seny… perquè l’estimar l’empeny?
Tota Bondat és volguda,
si és senzilla a la mirada…
La paraula
parla muda enmig del bou i la mula
quan l’ànima l’ha contemplada.»
(Josep Vendrell, El pessebre)
«Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.»
(Tomàs Garcés, L’arbre de Nadal)
«Per Nadal
collirem la satalia.
Per Nadal
ha florit el penical.
Bou i mula del pessebre
com escalfeu l’aire humit!
Orenetes i cardines
van pel vidre de la nit.»
(Tomàs Garcés, Nadal dels infants)
«Neix, Nen, un altre cop,
entre la mula, estèril,
i el bou, capat. Escalfa’t
amb els peuets innocents
amb el seu baf humit,
mou-te al llitet d’agulles
del fenc gebrat, cruixent,
dels nostres cors rebecs.»
(Narcís Comadira, Neix, Nen, un altre cop)
«La molsa avui s’il·lumina
amb la llum pura del rou,
perquè hi ha claror divina
entre la mula i el bou.»
(Autor desconegut, Claror de Nadal)
«Dins d’una establia
se n’entrava un jorn,
fila, fila, fila,
teranyina d’or.
Del bou a la mula,
de la mula al bou,
del pessebre al sostre,
l’aranya hi fa un pont.»
(Ramon Muntanyola, L’encís de Nadal)
«El bou coneix el seu amo
i la mula, el seu senyor.»
(Isaïes 1,3)
«Però l’estrella solament,
tremoladissa i impalpable,
pot anunciar el neguit d’un naixement
entre el bou i la mula d’un estable.
Encara hi ha un nervi que riu
i el llavi esquerp es fa més viu
mentre el rampell del mal recula
i enmig la palla flamejant
l’alè del bou i de la mula
humitegen la pell de l’Infant!
De sentir aquest xiscle nou
de llengua de criatures,
de ser igual que la mula i el bou,
de ser de fang com les figures
que no es mouen ni se’n van,
ni els importa res de fora,
perquè tenen al davant
la pell nua d’un infant
que plora!
Té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben arrelats al voltant dels pastors,
I vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l’alè de la mula i el bou.»
(Josep Maria de Sagarra, Poema de Nadal)
«El pobre bou
bé l’escalfava
i amb son alè
el retornava.
La mula no,
la malcriada
del bressolet
menjava palla.»
(Autor desconegut)
«I, aparalladets,
la mula i el bou,
que estan nerviosos
amb tant d’enrenou.»
(Lola Casas, Figuretes del pessebre)
«Veig encara el bou i la mula
i el meu fang que els mancaments endinsen
pel camí de la mort.»
(Salvador Espriu, Aquest Nadal prop del mar)
«Arriben davant un nen
ben igual al teu o a un altre.
En bolquers molt endreçats,
plora als braços de la mare.
També veuen una mula,
un bou ajaçat al sol
(enorme repòs del bou!)
i un home que pica claus
assegut en un escó,
amb gran aire de fatiga
i de no saber què passa.»
(Salvador Espriu, Els tres reis d’Orient)
I acabem amb una cobla que havíem escoltat a la Dolores Moreno, que fou veïna nostra durant molts anys i amb qui vam compartir cançons més d’una Nit de Nadal:
«Entre el buey y la mula
Dios ha nacido
y en un pobre pesebre
lo han recogido.»
També Carrutxa ha volgut desitjar un bon any nou amb el bou i la mula, en aquest cas, les dues figures del bestiari festiu reusenc. I amb una corranda:
Bon any 2013!
Ca l'Isidre 