Contes màgics de la Mediterrània

Montserrat Cendra i Bertran
Il·lustracions de Begonya Molins i Blasi
Contes màgics de la Mediterrània
Sant Vicença de Castellet: Farell editors, 2011

La Mediterrània ha estat des de sempre un espai d’intercanvi entre cultures i aquest llibre es porta un seguit de narracions, procedents en la seva major part del Magreb. Rondalles amb components màgics, de màgia positiva propiciada pels genis, però també per les gates o els arbres. O la màgia negativa relacionada amb l’ogressa. Històries que, malgrat acabar prou bé, traspuen ambigüitats, com La filla del drac –res a veure amb les nostres llegendes de dracs– o que recreen spais comuns a les tradicions d’arreu: les cases al bosc, els miralls meravellosos o l’home del sac…

Els contes han estat, en totes les cultures, mitja de transmissió de valors, també positius i negatius, i de formes de veure el món. Ens parlen de l’astúcia, la bondat, l’esforç, de l’enveja o la peresa… valors que, des de la tradició més antiga poden vincular-se al present. Montserrat Cendra, professora de llengua i literatura catalanes a secundària i, entre altres, manté el bloc Contes del Marroc.

Bon dia de Sant Jordi

Al matí, amb la parada muntada, el dia començava amb amenaça de pluja. El temps, però va aguantar i, malgrat que les persones que venien d’altres poblacions properes ens parlaven de ruixats, el cert és que a la plaça del Mercadal de Reus va lluir el sol, entre núvols que anaven passant.

Molta gent al carrer. Fa de mal dir si més o menys que altres anys, perquè darrera el taulell sempre tens al davant les fileres de persones que miren o demanen. Potser en horaris diferents, amb més concentració cap al migdia. Molta feina, doncs, i satisfacció d’haver pogut fer un altra Sant Jordi al Mercadal.

I moltíssimes gràcies a totes les persones que, com cada 23 d’abril, ens heu ajudat per amistat i per idees. Només per això, crec que la llibreria enacar és, com quan va començar el meu pare, quelcom més que un establiment comercial.

Preparant Sant Jordi

Avui ha estat un 22 d’abril diferent. Acostumats cada any a muntar la parada a la tarda, enguany ho hem fet de bon matí, en previsió de les celebracions pròpies del Divendres Sant, al migdia i al vespre. Si bé cap professó no passa pel Mercadal, la plaça és punt de concentració de diverses confraries que amb els seus passos es preparen per incorporar-se al seguici. Tot plegat ha aportat imatges curioses, conseqüència de dues festes, una amb data fixa i l’altra mòbil, que s’han trobat en el calendari.

Llibres de Reus (no ficció)

En el conjunt de llibres vinculats a Reus i el Baix Camp que s’han editat en els últims mesos hi trobem treballs de recerca històrica com els de Jaume Massó Carballido, Eduard Toda i Güell: de Reus a Sardenya passant per la Xina i Egipte, 1885-1887 (Arxiu de Tradicions de l’Alger, 2010) o Alfredo Redondo Penas, Voluntarios catalanes en la Guerra de África, 1859-1860 (Archivo General de Ceuta, 2010) l’edició anotada del romanç de Josep Ferré (a) Queri,  Explicació del Carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l’any (Carrutxa, 2010) o la nova edició de Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees, de Dolors Marin i Salvador Palomar (Carrutxa, 2010). També reculls de memòria personal com el de Mariona Vilalta, Què pensa Albert Vilalta (Dèria Eds., 2011) o el d’Amparo García Lomeña, On és la meva infantesa? (Casal de les Dones, 2011). En l’àmbit de la història natural cal esmentar el de Màrius Domingo, Rapinyaires a Catalunya (Cossetània, 2011).

En el recull de llibres que ens ofereix aquest Sant Jordi, trobem tres llibres Ramon Amigó i Anglès, un dels grans especialistes –sinó el que més– en toponímia i onomàstica catalanes, en l’actualitat: Onomàstica del terme municipal de Porrera (Institut d’Estudis Catalans, 2011), Onomàstica del terme municipal de Pratdip –amb Josep Coll Casadó– (Institut d’Estudis Catalans, 2011) i Onomàstica i llenguatge. De cap a cap del país (Rafael Dalmau eds., 2011). Ramon Amigó (Reus, 1925), que ha presidit l’Associació d’Estudis Reusencs i el Centre de Lectura, compta amb una extensa bibliografia, fruit d’una recerca de molts anys i ha estat vicepresident de la Societat d’Onomàstica.

Onomàstica i llenguatge. De cap a cap del país recull una quarantena de textos escrits del 1994 al 2010, de caire divers: participacions en cursos, intervencions en taules rodones, presentacions, pròlegs, articles… sobre onomàstica i altres qüestions relacionades amb la llengua i la història.  Com afirma Jordi Ginebra, en el pròleg: «La prosa de Ramon Amigó és una prosa que llisca serena i reconfortant, balsàmica. Una prosa que farien bé de llegir no sols els aspirants acientífics de la mena que sigui sinó també els aprenents d’escriptor. L’estil seré, en to mesurat, l’orientació analítica dels textos no impedeixen que Amigó, de tant en tant, ens faci endevinar que, rere tanta anàlisi i rere tanta erudició aparentment asèptiques, hi ha un fort compromís amb el país.»

Llibres de Reus, de format gran

L’activitat editorial de Reus és considerable i cada diada del llibre ens deixa uns quants títols nous publicats des de les institucions o les entitats ciutadanes reusenques. Com també d’autors locals que publiquen amb diverses editorials del país. Pel que fa als llibres de gran format, enguany hi ha tres obres que porten l’empremta d’Albert Arnavat, en la seva doble –i, a vegades, complementària– vessant d’historiador i dissenyador gràfic.

Albert Arnavat (dir.),
El Palau Bofarull. Arquitectura reusenca del segle XVIII
Tarragona: Diputació de Tarragona, 2010

El Palau Bofarull. Arquitectura reusenca del segle XVIII és un llibre que ens apropa a un dels edificis més coneguts i emblemàtics de la ciutat, el Palau Bofarull, i a altres mostres del temps del comerç internacional i la pujança econòmica de la ciutat. Dirigit per Albert Arnavat, hi trobem capítols de Pere Anguera, sobre el Reus del segle XVIII i la seva arquitectura; de Borja de Querol sobre els Bofarull o de Francesc M. Quílez, referent a les pintures que ornamenten el palau. L’obra ens parla també del patrimoni arquitectònic, actual o malauradament desaparegut, de l’època.

Josep Farré, Ramon Pallicé.
Bombers de Reus. 150 anys d’història.
Reus: Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Reus, 2011

En el 150 aniversari de la creació del cos de bombers de Reus, Josep Farré i Ramon Pallicé ens apropen a la seva història des ls primers intents d’establi un servei contra incendis a l’actual cos de bombers de la Generalitat de Catalunya. L’evolució del cos, l’arribada de nous equipaments o les reformes en la seva estructura, són objecte d’aquest estudi. L’obra dedica un capítol al temps de la Guerra Civil, on el cos va jugar un paper importantíssim en les tasques de defensa passiva, i un altre al temps del franquisme. El llibre reprodueix nombroses fotografies i documents, i inclou annexos amb llistats de personal i una cronologia bàsica.

Albert Arnavat (dir.),
1000 imatges de la història de Reus
Reus: Ajuntament de Reus, 2011

1000 imatges de la història de Reus és una obra, dirigida també per Albert Arnavat, que té com a referent la fa anys exhaurida Història gràfica del Reus contemporani, aplegant documents gràfics de la història de la nostra ciutat, principalment fotografies, de més d’un centenar d’autors diferents, amb l’objectiu de constituir un referent per a conìxer la història de la ciutat. Un volum que, com explica Albert Arnavat, busca convertir en protagonista el conjunt de la societat, intentant copsar la vida qüotidiana «per aproximar-nos al dia a dia dels reusencs, les seves palpitacions anònimes, al carrer o al lloc de treball.»

El llibre inclou col·laboracions de’Eudald Carbonell i Xosé Pedro Rodríguez. Ezequiel Gort, Jordi Morelló, Agustí Segarra, Pere Anguera, Josep M. Roig, Joan Navais i Frederic Samarra,  Montserrat Duch, Antoni Gavaldà i Josep M. Martí, que introdueixen cada un dels capítols que abasta l’obra, des dels primers pobladors del territori als ajuntaments democràtics, entre 1979 i 2011.