Jaume Cabré,
Jo confesso
Barcelona: Proa, 2011
«On tu ets, no hi ha la mort; on hi ha la mort,
no hi ets tu.»
Com a lectora normal que sóc –i amb això vull dir que sóc una de tantes que agafa un llibre amb interès i n’espera una bona resposta–, haig de dir que, en acabar la lectura, lenta i laboriosa, de Jo confesso, he quedat esmaperduda. Crec que el text té moltes lectures, tantes com persones que el llegiran, i tots i cadascun de nosaltres, en un moment o altre, ens hi trobarem reflectits.
És una història d’amor, o d’una amistat, o d’una traïció; o és una profundíssima reflexió sobre la naturalesa humana i la seva capacitat per a la maldat. No ho sé. És tot això i molt més.
Són nou-centes noranta-vuit pàgines, de les quals poden sorgir moltes reflexions. absolutament recomanable.
Maria Pallach Estela
Ca l'Isidre 