Pere Rovira
Les guerres del pare
Col. A Tot Vent, 592
Barcelona: Proa, 2013
Pere Rovira fa una crònica molt propera i molt tendra de la vida d’un poble i els seus habitants. I, com que la veritat és que tots els pobles s’assemblen i totes les vides tenen alguna cosa d’igual, mentre dura la lectura es té la sensació que moltes de les «aventures» que hi surten no et són desconegudes, i més considerant que el poble hipotètic en el qual transcorre l’acció és un poble veí.
M’ha agradat, m’ha agradat força, aquesta novel·la sobre la relació pare-fill i tot el que esdevé al seu voltant, el que ha passat abans i el que intuïm que passarà. Ells dos, el pare i el fill, són com un de sol. S’estimen i es nota.
«Sembla que faci quatre dies que jugaves amb espases i aviat seràs més alt que jo.»
«Va passar-me la mà pels cabells i va continuar pujant lentament les escales.»
És molt agradable de llegir. Proveu-ho.
Maria Pallach i Estela
Ca l'Isidre 