Archive for Setembre de 2010

La novel·la de Dickens

16 Setembre 2010

Neus Canyelles.
La novel·la de Dickens.
Barcelona: Ed. Proa, 2010

Heu tingut mai migranya? De les serioses, vull dir, d’aquelles que anorreen completament. Si no n’heu tingut és difícil que pugueu entrar al món de la Blanca. Ella no té feina, se li acaba l’atur, té una filla que balla i que necessita amb urgència un tutú. Però, sobretot, té atacs de migranya. Les seves migranyes són d’aquelles que fins i tot fan que tingui visions, que sempre són iguals: se li apareix Charles Dickens, vell conegut seu de quan vivia a l’orfenat i havia llegit 84 vegades les seves Grans esperances.

També té amics de carn i ossos: la Gina i el Samuel, que són veïns d’escala i l’ajuden, sobretot, en Samuel, que és psicòleg, amb el qual s’entenen molt bé perquè es fan terapèutica mútua. Que la Blanca sigui òrfena i que a l’orfenat hi llegís Dickens ens pot recordar Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra, de l’Irving, però és l’únic punt de contacte.

És una història tendra i trista de la vida de cada dia d’una dona amb problemes molt actuals i d’altres que són més seus i que li agraden (li agrada rebre la visita d’en Dickens i poder parlar-li). És un tros de vida portada al paper. Recomanable.

Maria Pallach i Estela

Anuncis

Records de l’Onze de Setembre

15 Setembre 2010

Reus Digital ha publicat aquest reportatge sobre la celebració de la primera manifestació als carrers de Reus, amb motiu de l’Onze de Setembre, el 1976.

Inés y la alegría

7 Setembre 2010

Almudena Grandes,
Ines y la alegría
Ed. Tusquets, 2010

No havia llegit cap llibre d’aquesta autora, sí, però, articles al diari. Sempre m’agradava el que en llegia, el que deia i com ho deia. Aquest juliol, primer a la fresca d’Albarca i després a la calor de Reus, m’he posat amb “Inés y la alegría”, cedit gentilment per la distribuïdora Les Punxes abans de ser posat a la venda. Els llibres gruixuts em fan molta mandra, però em vaig decidir a llegir-lo. M’hi he sentit com una mosca atrapada en una tela d’aranya, no podia escapar-me´n, i anava jo i llibre cap aquí i cap allà buscant les ombres fresques primer – a Albarca– i asseguda davant del ventilador, després, a Reus.

Història verídica fabulada, i fàbula. Tot barrejat i entrecreuat. Tota la part de política malgrat tenir-ne alguna idea, m’ha resultat sorprenent, i la història entre la Inés i el Galán , és tan apassionant i romàntica que se t’endú sense voler-ho. I així , la realitat punyent d’aqiesta pell de brau tan desgraciada, desfila davant dels nostres ulls i ens adonem, que, parlant clar, en política no n’hi ha un pam de net. Crec que és una lectura que pot molestar molta gent però que obrirà nous horitzons i respondrà preguntes a molts d’altres.

Llegiu-lo, us el recomano de tot cor. I em trec el barret davant la senyora Almudena Grandes.

Maria Pallach i Estela