Anna-Priscila Magriñà,
Guia xafardera de Catalunya
Barcelona: Angle editorial, 2012
Anna-Priscila Magriñà Aguilera, reusenca, periodista quan la crisi li ho permet, convençuda que l’edició sobre paper encara té futur, ens proposa amb la Guia xafardera de Catalunya, 78 històries per a ments inquietes. O, si ho preferiu, prop de vuitanta aproximacions a la història i al patrimoni etnològic –això que en diuen tradicions– en format breu. Textos curts, notícies que apunten orígens, interpretacions, algunes més conegudes, altres menys, sorprenents i volgudament informals sobre el català més vell, el monstre de llac de Banyoles, la barretina, la relació entre les àmfores i el tupper, les oliveres mil·lenàries, el gos d’atura, la llegenda de les quatre barres, l’erotisme dels Segadors, l’espardenya, la mona de Pasqua, el pa amb tomaca, el menjablanc, el cacaolat o la rosa que es regalen els enamorats, entre moltes, moltes altres coses.
Aquesta guia és una mena d’estímul al coneixement, pel camí de la curiositat. Un llibre que ens apropa a aquest coneixment, a cops estrany, ple de coses que són tan nostres que sembla impossible que hi hagi algú que no les conegui o d’altres que sorprenen i fan emocionar. Una obra divulgativa, de lectura distreta i que enganxa, amb base de documentació bibliogràfica i assessorament històric, que l’autora explicita en forma d’agraïments.
Com diu l’autora, «si voleu investigar d’on ve una paraula tan catalana com estalviar, quina relació tenen les barretines amb el mal d’esquena, què té a veure el cobrador del frac amb la reconquesta catalana o què uneix la mona de Pasqua amb la calor que pateixen les gallines de tant en tant, aquest és el vostre llibre.» O com el gos d’atura, tant típic del pastors, va contribuir a esbandir el treball infantil –o a augmentar l’atur, segons com– i com es va perdre el rastre d’uns fils del bolquer del nen Jesús. Probablement, després de llegir-lo no ho sabreu tot, però igual us agafa el desig de saber-ne més. I això té molt de mèrit.
Ca l'Isidre 