Archive for Juny de 2010

Una presentació, Negre de merda

8 Juny 2010

Ahir vaig anar, com a llibretera, a la presentació d’un llibre. No té res d’estrany, si tenim en compte que vendre llibres és el meu ofici.

Hi ha llibreries que tenen en les presentacions una part de les seves vendes o una de les seves eines de difusió. La nostra llibreria –com bé sabeu els que la coneixeu– no és prou gran. A casa nostra, no hi ha espai per poder fer aquesta mena d’actes i poques vegades en fem en altres indrets. Això no vol dir que no estiguem disposats a anar a muntar la paradeta allà on ens ho demanen, sobretot quan es tracta d’entitats de la ciutat o de llibres de persones conegudes. Pensem que –independentment del volum de venda que pugui representar– és una eina més del servei que intentem donar a la gent.

La presentació d’ahir, doncs, que es va fer a la Biblioteca Central Xavier Amorós, estava organitzada per  l’Associació de Veïns l’Oda, del barri dels Poetes. L’autor i el llibre triats eren Matthew Tree i el seu ultim títol, Negre de merda, editat per Proa a la col·lecció «L’arquer».

La veritat és que no es tracta d’un llibre fàcil. Al contrari, és un llibre valent escrit per algú que, com ell mateix explica, fa molt de temps que observa l’actitud de les persones i que ha estudiat l’evolució i els orígens del racisme a la societat. Les explicacions de l’autor i la lectura d’alguns dels passatges són realment colpidors.

El llibre és molt interessant i  la seva lectura, com acostuma a passar amb els altres llibres del Matthew, és força amena. En aquests moments on, en qualsevol ciutat o poble, vivim plegades persones d’ètnies i d’orígens força diversos, convé no oblidar que tots som persones. Bona iniciativa aquesta de l’associació de veïns.

Matthew Tree
Negre de merda. El racisme explicat als blancs
Barcelona: Ed. Proa, 2010

Un dia

5 Juny 2010

David Nicholls
Un dia. Una història d’amor sense data de caducitat
Barcelona: Columna, 2010

És la història d’un amor que comença un 15 de juliol del 1988, s’acaba el 15 de juliol del 2004 i s’arrossega unilateralment fins al 15 de juliol del 2007.
Dos persones joves, molt diferents, passen una nit junts i entre ells s’estableix un lligam molt poderós que no acaben d’entendre però que els uneix per sempre. Tots dos fan la seva vida, tenen les seves feines, els seus amors, el seu anar fent, però cada 15 de juliol, si no es troben, pensen l’un en l’altre. S’entenen, es compenetren, però no estan fets per a la vida en comú. Passen els dies, amors (tots dos), matrimoni (ell), triomf com a escriptora (ella), fracassos (ell), filla (ell), anada a París (ella), divorci (ell)… I a París es retroben (havia de ser París) i decideixen començar junts una nova etapa. Han passat tretze anys i no són com eren, han crescut i madurat: ara poden acceptar el seu destí.

Maria Pallach Estela