Més lleugers que l’aire

Ròmul Brotons i Segarra,
Més lleugers que l’aire. Globus i dirigibles al cel de Barcelona (1783-1937)
Barcelona: Albertí editor, 2012

Des de que, a finals del segle XVIII, els germans Montgolfier van enlairar el seu primer globus, els artefactes voladors van esdevenir una atracció que va entusiasmar el públic. Els aparells més lleugers que l’aire, globus plens d’aire calent o d’hidrògen, entusiasmaren els habitants de viles i ciutats. Al risc de volar, s’hi van afegir les demostracions d’habilitat amb un trapezi. Les ascensions aerostàtiques foren al segle XIX una activitat que va sovintejar con a espectacle festiu.  A Reus, l’intrèpid aeronauta Grifoll va construir el seu propi globus, el 1859 i va actuar a la fira de Sant Jaume i les festes del barri de Santa Anna. També van actuar altres aeronautes com Mr. Ranchon.

Com altres ciutats, «Barcelona va viure amb passió, a vegades desbordada, les ascensions aerostàtiques produïdes a la ciutat. En aquest llibre presenciarem cadascun dels experiments realitzats a Barcelonas, cadascuna de les actuacions pioneres. Veurem desfilar aeronautes de prestigi, espontanis esbojarrats i, finalment, acròbates audaços.» El llibre ens parla d’èxits i fracassos d’experiències desgraciades, rescats in extremis i desaparicions sorprenents. Les referències barcelonines es contextualitzen en el procés de desenvolupament de l’aerostació, des dels primitius globus als grans dirigibles, entre 1783 i 1937.

Mitologia, simbologia i literatura

Magí Sunyer i Montserrat Corretger (eds,)
Mitologia, simbologia i literatura
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012

Magí Sunyer i Montserrat Corretger han coordinat un llibre que ens apropa als mites i simbols catalans contemporanis. El volum recull les comunicacions  que es van presentar, el 28 i 29 de març de 2011, en el marc d’unes jornades internacionals sobre literatura i identitat nacional, organitzades a la URV. S’hi examinen sobretot els mites i símbols que es generen des de la literatura en l’etapa que va des de la darrera dècada del segle XIX, amb l’impacte del modernisme, fins a la derrota en la guerra de 1939. Personatges històrics o de l’imaginari popular  –com Joan de Serrallonga– són recreats per la literatura com a referents simbòlics per al catalanisme polític. Entre altres, el volum inclou un treball de Xavier Ferré  Trill sobre el reusenc Joaquim Santasusagna.

La mar de muntanyes

Vèrtex. Especial Montsant, Prades i Mestral. La mar de muntanyes.
Federació d’entitats excursionistes de Catalunya, núm. 244, setembre-octubre 2012.

Des de fa més d’un dècada la revista Vèrtex dedica el número de tardor a un terriori determinat per divulgar-ne les possibilitats i els atractius excursionistes. Aquest cop ho ha fet apropant-se a les nostres muntanyes. Per mitjà de reportatges i entrevistes – com la que fa a Neus Miró, del Parc Natural de Montsant– la revista ens apropa a unes serres, en paraules de Rafael López-Monné d’orografia diversa. «Els seus cims no assoleixen grans cotes, però coronen un relleu intricat a considerar. Tampoc no hi ha valls virginals, sinó raconades plenes de vestigis històrics. Els rigors hivernals no hi són extrems, però el mestral hi bufa de valent. No som al Pirineu. Parlem del prelitoral, allí on el mar es fa notar.»

Unes muntanyes allunyades de la massificació turística on hom pot practica excursionisme, escalada, rutes en bicicleta… a la revista hi trobareu també les ressenyes de les diverses guies excursionistes i d’escalada publicades en els últims anys, o articles monogràfics dedicats a l’escalada en indrets coneguts arreu d’Europa com Siurana, Margalef o Tivissa.