Déu n’hi do, cinquanta anys. Des del 23 d’abril del 1965, la Llibreria Gaudí ha estat present al Mercadal de Reus (és a dir, a la plaça de l’Ajuntament). Vam començar sota els porxos, davant de l’Aliança (xamfrà Monterols-Mercadal). Ens hi vam estar uns quants anys, amb una parada no gaire gran, amb una estructura simple i precària. Hi portàvem llibres en català i en castellà, i ben resguardats de la pluja, que alguna vegada ens havia fet la guitza. Durant tots aquests anys, només una vegada hem hagut d’ajornar la festa per a l’endemà: de tant que plovia, no ens vam veure amb cor de muntar la parada. I els llibres que havien d’anar a la plaça es van estar tot el dia dins del jeep d’un bon amic, aparcat davant del número 12 del carrer de la Galera (aleshores al nostre carrer encara hi passaven cotxes).
Quan va desaparèixer l’Aliança i es va construir el Banc de Santander (ara Capsa Gaudí) els «senyors» de l’entitat bancària no ens van deixar posar al lloc de sempre. Vam anar a petar davant de cal Navàs, sempre sota la porxada, però als «amos» no els va venir gens de gust que la canalla de les escoles els omplissin l’espai dels aparadors i no deixessin passar els habituals clients. Aquell any vam col·locar un cartell reivindicatiu entremig dels llibres (devia ser el primer d’una llarga llista) referent a la prohibició de ser al lloc de sempre. L’autoritat de torn ens el va fer treure. Més problemes. Finalment ens van autoritzar a posar-nos damunt de les llambordes del Mercadal. Aleshores ja érem una bona colla de llibreries les que sortíem per Sant Jordi. Aquestes llambordes són les que, en un moment determinat, van servir per delimitar els espais entre les parades. Érem molts, i quasi no hi cabíem. Tot plegat, anècdotes.
Cada any anàvem per bé, la festa s’animava. Però l’esclat total va ser el 1982, l’Any Fabra, que en diem nosaltres, perquè vam plantar un diccionari Fabra gegant (que ens va quedar magnífic) al bell mig de la plaça. Sempre hem comentat que, si aquell diccionari l’haguessin fet a Barcelona, se n’hauria parlat a cor què vols. Però érem de comarques, érem de Reus. Sigui com sigui, nosaltres n’estem molt gojosos.
A partir d’aquell any, tot ha sigut una explosió de festa: el Sant Jordi s’ha convertit en un dia festiu en dia laborable. Es respira, se sent, es nota, es palpa, tothom està content i surt al carrer a comprar llibres i roses. I veiem aquelles famílies que ens diuen: «Ja tornem a ser aquí». És fantàstic comprar un llibre per Sant Jordi, i això és molt. Les hores punta són cap al migdia i a la vesprada. Aleshores, una Cafarnaüm. Tots alhora, tothom vol el llibre en aquell moment, no hi ha prou mans per abastar-ho tot. Són estones molt plenes d’energia positiva i no és només al Mercadal: tots els carrers i les places del voltant també són plenes de parades de les moltes institucions i colles que tenim a la nostra ciutat. Tot Reus bull de festa.
Al llarg de tants anys, per la parada de la Gaudí, la nostra, hi ha passat molta gent a ajudar-nos. Molta. Les seves ajudes sempre han estat desinteressades, o sigui «gratis et amore», dit col·loquialment. Tenim baixes, també. Són molts anys, cinquanta. Els morts fan mal, i en tenim, i ens agafen de molt a prop. Però aquell dia hi són, hi són tots. I ens ajuden amb la seva presència invisible. També hi ha amics que han deixat de ser-ho i no els veiem, però que sabem que també hi havien estat. El món evoluciona, i ells i nosaltres també. A la nostra parada hi hem acollit causes diverses: sempre hem semblat, i amb ganes, els advocats de les causes perdudes. I per què no? Tots tenim dret a viure.
Vaig ser molts anys a la plaça, aleshores la llibreria la teníem tancada per Sant Jordi. Però, des que a la parada ja no hi vaig poder ser més (s’ha de fer certa gimnàstica per entrar-hi), m’he estat al carrer de la Galera, 12. Ara, que ja estic jubilada, poca cosa puc fer perquè la botiga s’ha informatitzat i jo sóc una absoluta i total enze davant d’un ordinador. I, a més, ja no estic gaire al corrent de les novetats. Per tant, a la reserva. Què ens agrada de Sant Jordi? Tot i res. És un dia maco, molt maco, però al darrere hi ha una bestialitat d’hores de feina que no es veuen enlloc. L’abans i el després. Pesat; és pesat. És una mica com un malson perquè, a part de tot, també hem de patir pel temps. Hem tingut anys de fred, anys de calor, anys de ventades, anys de pluja… Val a dir que tot i els xàfecs, mai se’ns han mullat els llibres. Tenim bons recursos.
I arriba la nit, desmuntem i respirem. Falta un any per al pròxim Sant Jordi! Quina sort! I aleshores ens reunim una vintena, o més, a sopar a casa la filla gran, i, relaxats i esgotats, expliquem les anècdotes de la diada. Que sempre n’hi ha de bones. És la nostra gran hora del Sant Jordi. Saber que s’ha acabat el dia, que dormirem plans i que falta un any… Amics: ompliu els carrers per Sant Jordi i compreu llibres i roses!
Maria Pallach i Estela, llibretera jubilada
Ca l'Isidre 