Els Segadors

Jaume Ayats,
Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional
Barcelona: L’Avenç, 2011

Els Segadors, l’himne nacional, prové d’una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra i que, al tombant del 1900, va esdevenir himne nacional de Catalunya. Aquesta és, molt en síntesi, la trajectòria que l’etnomusicòleg Jaume Ayats explica en el llibre que dedica a un dels grans símbols del país, que va ser escrit «tot adaptant o reciclant una cançó eròtica que cantaven els joves que treballaven al camp. Aquesta afirmació podria ser percebuda com una simple informació històrica, amb tota la indiferència i la normalitat amb que suposadament hem d erebre les informacions històriques d’una època llunyana, una època que no ens afecta directament. En realitat, però. a la Catalunya actual sorprèn –a segons qui incomoda, a segons qui fascina– que l’himne nacional tingui l’inici en una cançó «verda» i atrevida. Per què passa això? Perquè els símbols no són objectes d’una història passada sinó que són artefactes actius en l’imaginari del present.» D’aquí l’interès d’aquesta publicació que amplia i detalla un procés que ja havia estat apuntat en treballs anteriors.

A finals del segle XIX, Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Colell. Emili Guanyavents –procedent d’ambients anarquistes, espiritistes i maçons– va escriure la lletra actual de l’himne, després d’una crida que va obtenir altres respostes –el llibre d’Ayats en recull alguna– i els grups corals el van difondre.

El llibre vol ser una aproximació a la història social i emotiva del país, a través del cant d’Els Segadors, que va més enllà de la història d’un text per analitzar la seva implantació en la societat catalana del passat i del present. Un llibre que s’acompanya d’un CD amb una selecció de versions de l’himne i que inclou, fins i tot, un seguit de recomanacions sobre a quin to cal cantar: «un dels moments decisius en els actes col·lectius i les manifestacions es quan s’inicia el cant d’ Els Segadors. La melodia comença en la part greu i quan puja a la part aguda, bona part dels assistents deixen de cantar...» Apropar-se a la història no ens ha de fer oblidar els aspectes més pràctics, si més no, quan algú amb coneixements musicals enceta el cant.