Archive for febrer de 2012

El somriure de les dones

24 febrer 2012

El somriure de les dones
Nicolas Barreau
Barcelona: Columna Edicions

No totes les novel·les que tenim ganes de llegir han de ser transcendentals. A vegades ens agrada que ens distreguin i que s’acabin bé. Les històries amb final feliç ens fan ser optimistes i veure la vida des d’un altre vessant.

La protagonista d’El somriure de les dones, l’Aurélie, s’encaparra a conèixer l’autor d’un llibre que, segons ella, li ha canviat la vida. I és veritat que la hi ha canviada. Però ell, l’autor, es resisteix a conèixer-la, i ella, que és més tossuda que una mula, hi insisteix i hi insisteix. I finalment es coneixen en una trobada amb sorpresa. I la dona somriu.

És una novel·la força distreta, i què més volem, a vegades, sinó distreure’ns de les nostres cabòries…

Maria Pallach i Estela

Anuncis

Els parlars del Priorat

22 febrer 2012

Pere Navarro Gómez
Aproximació geolingüística als parlars del Priorat
Reus: Carrutxa, 2012

Carrutxa acaba de reeditar el llibre de Pere Navarro sobre els parlars prioratins. La primera edició, publicada l’abril de l’any 2000 feia temps que s’havia exhaurit. Malgrat el seu caire d’introducció a la diversitat que la llengua catalana presenta a la comarca del Priorat, és –a l’espera d’estudis més exhaustius– una obra de consulta imprescindible per a les persones interessades en la geolingüística. Aquest no vol ser un treball exhaustiu, però ofereix informació sobre la totalitat de municipis de la  comarca.

Acompanyen aquest estudi un total de 72 mapes on apareixen representades variants fonètiques, morfològiques i lèxiques dels Parlars del Priorat.

Per Navarro Gómez és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i ha publicat estudis com El parlar de la Fatarella (1992), Els parlars de la Terra Alta (1996), Aproximació geolingüística als parlars de la Ribera d’Ebre (2000) o Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya (2005).

Memòria del setge i ocupació de Tarragona

13 febrer 2012

Manuel Maria Fuentes i Gasó, Joan Maria Quijada Bosch, Neus Sánchez Pié.
Memòria del setge i ocupació de Tarragona.
La Guerra del Francès en els fons documentals de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (1808-1814).
Barcelona: Rafael Dalmau editors, 2012

La commemoració del bicentenari del setge de Tarragona (1811-2011) ha impulsat nous estudis que s’afegeixen a una bibliografia abundant sobre la Guerra del Francès. En aquest volum, l’equip de treball de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ofereix material de primera mà que es troba als arxius de l’església tarragonina. Es tracta majoritàriament de testimonis inèdits, entre els quals el Memprial del canonge Ignasi Ribes i Mayor sobre el setge i l’ocupació de la ciutat.

D’aquesta manera, queden a l’abast dels investigadors i del públic en general tota una sèrie de documents valuosos que ajuden a comprendre aquest període convuls. El llibre, a més d ela transcripció del memorial del canonge Ignasi Ribes, aplega les resolucions capitulars del període, els morts del setge i l’ocupació de la ciutat de Tarragona i les defuncions de l’hospital militar del seminari tarragoní. El recull de notes pro memòria –les notícies que les diverses institucions van anotar en la seva documentació– abasta, a més de la ciutat de Tarragona, tot el territori de l’Arquebisbat, amb informació de les defuncions i, en molts casos,  notícies de més d’una setantena de poblacions. Com l’arribada dels francesos a les Borges, el saqueig de l’església de Torroja, l’ocupació de la Morera de Montsant, el trasllat de la imatge de la Mare de Déu de la Roca a la parròquia, a Mont-roig, o la visió que de la guerra tenen els frares de Sant Magí de la Brufaganya, per esmentar alguns exemples.

Memòria d’uns ulls pintats

4 febrer 2012

Lluís Llach
Memòria d’uns ulls pintats
Barcelona: Editorial Empúries, 2012

Encara ara, al cap d’uns quants dies d’haver-ne acabat la lectura, em dura l’emoció que, de mica en mica, m’anava amarant mentre llegia Memòria d’uns ulls pintats. I penso que és per aquest motiu que comentar ara la novel·la se’m fa tan difícil. Vaja, que no me’n surto.

Us confesso que vaig plorar. I ho vaig fer dues vegades: quan l’autor, amb gran alè èpic —diria jo—, descriu, d’una banda, el bombardeig de l’Escola del Mar i, d’una altra banda, l’arribada de les tropes de reforç a la batalla de l’Ebre.

«La Nausica (que era el vaixell de l’Escola del Mar) només era un desgavell de fustes, però per a nosaltres era tant més que això. El seu desballestament se’ns imposà com un avís definitiu: la nostra adolescència s’havia consumit sobtadament.»

«Els havien promès reforços frescos per iniciar una gran operació, i heus aquí que els enviaven una patuleca d’adolescents, molts d’ells de l’edat dels seus fills. Els més veterans van comprendre que assenyalàvem el daltabaix final i van arrencar a plorar.»

Ja ho sabíem tot això, però així i tot…

La història dels quatre amics, nascuts a la Barceloneta el 1920, serveix com a fil conductor perquè ens fem una idea de com va ser aquella època, com bullia la classe treballadora, com n’eren de ferms els ideals dels llibertaris, de quanta, quanta esperança que hi havia…

I és clar que tot no eren flors i violes. De tota manera, penso que aquest llibre hauria de fer cap a les mans de tots aquells que, per les causes que siguin, desconeixen el nostre passat no tan llunyà.

I molt bella, la història d’amor entre els dos amics, i escruixidora, la venjança. «Emporti’s aquesta capseta, faci’s la idea que a dins s’hi desa la memòria d’uns ulls pintats.»

¡Llegiu-lo!

Maria Pallach i Estela